Tot els indicadors s’aboquen a dir que l’1 d’Octubre tindrem urnes. Si és així, al voltant de les 24 hores del mateix dia tindrem el resultat provisional, però que indicarà amb claredat si el SI ha guanyat o perdut.
La batalla judicial per guanyar la partida en termes jurídics, comença ha ser un tema secundari. El parlament aprovarà les dues Lleis, la del Referèndum i la de la Transitorietat Jurídica. Ho sabem, l’Estat espanyol les impugnarà a través del TC, també ho sabem. Fins i tot l'Estat podria cometre la gosadia de saltar-se els tempos judicials, però en cap cas podrà evitar l’exposició del cens, el repartiment de les targes censals i la comunicació dels col·legis electorals.
Com és proposa i com és vol fer el procés constituent de la República catalana, serà a partir d’ara el centre, clandestí o obert, del debat que segur ja ocupa als partits.
Tenim constància pel diari digital el Confidencial.es, que aquest dissabte, desprès de la manifestació, per ERC, Junqueras, Marta Rovira i Oriol Soler, per UP Pablo Iglesias i pels Comuns Xavier Domènech, que han sopat. Rar que al podemita català, Albano Dante Fachin se l’hagi exclòs. Era o havia de ser una trobada discreta, però curiosament a la porta dos fotògrafs van fer l’Agost. Deu ser cosa de Mediapro, o d'una indiscreció volguda dels podemites. De fet la comunicació és la seva feina i l’amfitrió del sopar era en Jaume Roures.
La Marta Pascal entrevistada Onda Zero, i amb la mosca sota el nas, creu que ERC està preparant una alternativa d’esquerres. Vaja un nou tripartit. El problema és que Marta Pascal l’esguerra criticant el que pugui fer ERC, sobre tot si la critica no va al fons de la qüestió. Pot ERC treballar per guanyar les properes eleccions constituents des de una perspectiva d’esquerres? I tant. Pot ERC treballar per guanyar les properes eleccions constituents amb aquells que no s’hagin implicat obertament a favor del Referèndum, dret d’Autodeterminació, i del SI?. Poden fer-ho, però això, per el que té de contradictori si que s’ha de denunciar. Seria bo que ERC llegís amb atenció l’entrevista que avui, 28/08/2017, el diari digital El Nacional.cat li fa al Ramón Cotarelo.
Tenim moltes dades de les “traïcions” que els espanyols, d’esquerres, republicans i en teoria demòcrates han fet als catalans i a les forces politiques de Catalunya.
Abolició de la Mancomunitat 1914, per Primo de Rivera al 1924. Macià renúncia a la República catalana, 1931, a canvi d’un Estatut el de Nuria, 1932, que tot i ser redactat i aprovat al Parlament de Catalunya, el Congrés espanyol el retallaria. Maragall proposa un nou Estatut, el de Miravet, 2005, aprovat per les institucions de Catalunya i amb un “apoyare Pasqual lo que apruebe el Parlamento catalàn, dixi Zapatero. El Congres espanyol a l’any 2006 el retallaria, cepillado segons Guerra, i tot i així el poble de Catalunya votaria a favor d’un Estatut retallat. És però al 2010 quan un Tribunal el Constitucional, a petició del PP i d’uns quants càrrecs institucional del PSOE, falla contra uns quants articles del Estatut retallat, deixant-lo amb una amputació que no tenen altres Autonomies. Una historia que certifica que amb els espanyols, que per cert sembla no poden ser altra cosa, no hi tenim res ha fer. Els catalans, abans que espanyols, catalans.
Sembla que el Procés Constituent, si guanya el SI, i pel que diuen els actors de ERC i del PDeCAT, Junts pel Si no tindrà reedició. Quedem estorats davant d’aquesta irresponsabilitats dels que avui són el centre neuràlgic de Junts pel Si. Si el que volen dir-nos és que desprès de la victòria, l’Estat espanyol, el seu govern, els partits unionistes de dretes i d’esquerres de repent veuran la llum i tindran una reconversió democràtica profunda, és tractar-nos als independentistes, sobiranistes, catalanistes i d’altres a favor del dret d’autodeterminació d’imbecils, o de catalanets retardats.
Espanya pot haver perdut la batalla democràtica de les urnes. Pot fins i tot haver perdut la batalla internacional. Ara be dubtar de que el dia 2 d’Octubre l’Estat espanyol serà un xai disposat a negociar-ho tot, a ser d’entrada bons veïns, o és que alguns van amb el lliri a la ma o encara no s’han assabentat de la naturalesa espanyola i del que vol dir.
Renunciar avui, al que segurament ens farà falta per acabar el procés constitucional, la unitat transversal, dels demòcrates de Catalunya, directament és dir-nos que el partidisme pretén ser l’eix constructor de la futura República. Si aquest és el camí que trien els nostres líders d’ara, permeteu-me dir-vos que així no anem be i som dels convençuts que fins que s’aprovi formalment la Constitució de la República catalana, Catalunya no pot renunciar a un Govern de concentració i d’un suport majoritari al Parlament sense fissures.
Amb la Constitució aprovada, amb un reconeixement internacional, i amb el paper clar dins de la Unió Europea, malgrat els acords o desacords amb l’Estat espanyol, és possiblement quan l’opció ideològica i partidista ha de guanyar democràticament el Govern de la República. Fins a les hores, les ànsies de poder al cul.
RSS Feed
