Tenir el model de societat que tenim, només és possible rapinyant i de vegades anorreant d’altres. El sistema capitalista perviu combatin socialitzacions i fen politiques extractives sense cap o poc beneficis dels legítims propietaris d’una riquesa natural existent.
Nosaltres, be els que han, i ostenten el poder, fins i tot democràticament, son els culpables únics d’un terrorisme, que els que el practiquen el volen revolucionari.
Ens hem endut la seva riquesa natural (Petroli, gas, diamants, or, fusta, minerals variats, etc.) a canvi de diners concentrats i armes que han servit per defensar l’extracció i l’enriquiment personal i institucional. El poble afectat, mai ha gaudit ni aconseguit un estat del benestar al que tenia dret. Les riqueses naturals mai haurien de ser propietat d’una família o empresa. Constatar com països riquíssims amb recursos naturals, tenen el nivell més inferior i infame de drets i benestar no costa gaire.
El sistema capitalista que gaudim a molts indrets del planeta, no només no és just, sinó que utilitza mètodes a nivell del terrorisme més cruent per mantenir un equilibri basat amb el control productiu, el consum i un rearmament constant que serveix per garantir la rapinya i el poder.
El sistema permet enriquir i armar a gent, de vegades famílies senceres, sense escrúpols i sense cap control democràtic. Són els mateixos que per mantenir el seu estatus, utilitzen quantitats ingents de recursos per dir-los als seus que viuen i estan com estam per culpa d’altres. Extraordinari. Les guerres pel control del petroli i gas a l’Afganistan, Iran, Irak i Líbia, malgrat els tempos, han esdevingut part del problema que ara tenim.
Practicar el bonisme, amb aquells que han estat obligats a fugir de la barbàrie, pels mateixos que el sistema ha comprat i armat (a Iran, el Sha de Persia, a I’Irak Sadam Husein, a Líbia Gadafi) i esperar la seva integració a la societat occidental, directament és de tarats.
El mon àrab, la seva cultura i la seva historia mai s’integrarà a l’occidental. Europa, tot i tenir una religió hegemònica, la cristiana, conviu amb desenes de pensaments religiosos diferents, al mon islàmic no. Ho estàs amb Ala, ho estàs, i gairebé sempre i per la majoria dels arabs perseguit. Hijabs, burkas, vels, oracions, abstinències en el seu ramada, ens fa diferents. Nosaltres triem com vestim, com ens relacionem, defensem els nostres drets, tenim un sistema de llibertats que en el mon islàmic és impensable. En alguns països encara lapiden. En d'altres directament publicitan que els que no som islamics, som pecadors i que no han de barrejar-se, rebutjan integracions i asumcions de noves formes de rel-lació social.
Fer-nos la pregunta i reflexió de com podem acabar amb un terrorisme al que nosaltres, el sistema, hem contribuït que existeixi és el que molts és fan i certament no troben resposta. Els del bonisme proposen portes obertes, i integració. A les portes obertes estan encantats a la integració gens.
Criminalitzar qualsevol ètnia es de per si miserable. Els pobles normalment el que volen és viure amb normalitat, pau i amb una cobertura de les necessitats de benestar que millorin dia a dia. Veure com milers de persones són obligades a fugir, per guerres, per fam, per manca de futur, és un fet execrable.
Són els que no tenen res. Els que no tenen futur. Els que no tenen res a perdre. Són els nous paries de la terra obligats a renunciar don són i d’alguna forma obligats a integrar-se en un mon on la cultura i forma de viure, xoca brutalment amb sentiments i butxaca. Un còctel explosiu, utilitzable ideològicament, sobre tot perquè poques vegades els nou vinguts reben comprensió i se'ls ofereix el mateix tracte, social, i laboral que als de casa.
Tenim un problema i no només és dels greus, sinó que a mesura que el sistema continuí incapaç de resoldre el problema global i d’arrel, el terrorisme fàcil de furgoneta o de ganivet, per cert força incontrolable, no s’aturarà.
La integració en un escenari com el de Catalunya, amb més de 400.000 aturats, mai serà possible als nivells que molts obstinadament volent. Atur, manca de vivenda, il·legalitats de residencia, practicar l’ocupisme i una precarietat laboral, són el còctel perquè Imans sense escrúpols, pervertits ideològicament i finançats adequadament, aconsegueixen adeptes cada vegada més joves.
Que ningú s’enganyi, el nostre sistema té coses bones i cal defensar-les, però també en te de dolentes hi ho les extirpem ho haurem d’aprendre i saber que gaudir de la societat del benestar que tenim a costa d’altres té un preu i és diu terrorisme.
RSS Feed
