
La misèria intel·lectual en el mon periodístic a surat i s’ha fet pales cruament a expenses del atemptat a Barcelona. D’uns quants tertulians triats convenientment també. Uns relacionant el procés amb el terrorisme integrista musulmà. D’altres intentant fer l’Agost amb exclusives i augments de shares i tiratges. Els espanyols directament manipulant noticies per intentant donar notorietat a l’Estat espanyol que durant més de 12 hores va brillar per la seva absència. Per últim i no menys important, en tenim que usen la catalanofòbia sense embuts com ahir i com tot indica continuarà fins que siguem independents.
Un munt d’exabruptes perquè hem dit que entre les víctimes havien catalans. Perquè el nostre President s’adreça amb català arreu. Perquè el Conseller d’Interior, amb el Director i Major dels Mossos fan les rodes de premsa amb català primer i després amb castellà i amb anglès i francès l'escrita.
“Que mal educats aquests catalans que només donen les informacions en català diuen” Mitjans catalans, espanyols i internacionals poden certificar el contrari. Som a Espanya i amb el castellà en tenim prou. Insisteixen periodistes que practiquen altres tipus de violència. O si més no primer en castellà i desprès la resta, pensen però no ho diuen.
Insisteixen amb el relat de que a Catalunya s’imposa el català i és menysprea el castellà. Relat que alguns periodistes han manipulat sense escrúpols des de els mitjans unionistes i espanyols. Tot plegat ens mostra que les clavegueres són més grans del que pensàvem i el poc respecte a la diversitat immens.
Són uns miserables. Periodistes comprats. Periodistes sense vergonya per mentir. Periodistes manipuladors. Periodistes lluny de la investigació i la objectivitat professional. Periodistes que per la “España una grande y castellana”, el que faci falta.
Periodistes que desprès d’escoltar que ho diran en català i castellà, encara volen imposar-nos a Catalunya la llengua única del imperi. Periodistes que han comprovat que els politics de Catalunya, acostumen a parlar fins i tot més de tres idiomes. Periodistes que mai és queixen si el Rajoy i els seus Ministres utilitzen el plasma o el silenci en les rodes de premsa. Periodistes miserables de to franquista que a dia d’avui no han entès que a Catalunya fins i tot existeixen dos llengües oficials, el català i el castellà.
Ni hi tenim res ha fer. No ens en sortirem. Els espanyols d’arrel castellana, continuen pensant que quan són a Catalunya són a Espanya i per tant que l’única llengua comunicativa ha de ser el castellà.
És vergonyós el grau de manipulació que periodistes i editorials espanyols ens estan oferint. Però encara és més vergonyós el alt grau d’indecència volen situar un debat manipulat per sobre de les noticies que és deriven del atemptat.
Practicar la catalanofòbia i denigrar les institucions catalanes sembla que forma part de l’Operació Catalunya i alguns carronyaires volen lligar procés, llengua, catalanitat i politics amb l’execrable terrorisme.
Són els mateixos carronyaires que mai escriuran ni un sol mot denunciant que l’Estat espanyol i el seu Govern no convocava la Junta de Seguretat feia més de 7 anys. Són els mateixos carronyaires que han callat miserablement quan el ministeri de l’interior ha impedit que la policia de Catalunya, Mossos, tingui la informació internacional per lluitar contra el terrorisme. Són els mateixos que han aplaudit quan el govern espanyol ens ha imposat retallades, impedint ampliar la plantilla dels Mossos, qüestió que afecta a la seguretat dels ciutadans.
Són els mateixos miserables carronyaires, que només els preocupa que a Catalunya la llengua única sigui el castellà. Aquets miserables carronyaires, no deuen saber que Espanya amb totes les seves castes, porten més de tres segles intentant anorrear-nos la llengua i la nostra identitat i ni els borbons, ni les dictadures ho han aconseguit. Ara menys.