TORNEM-HI
Segur que el que no tenim segur, és quin serà el resultat del recompte, escrutini, dels vots que catalans i catalanes hauran emès el dia 27 de Setembre dels 2015. Data, que per cert, té tots els “bitllets” per passar a la historia.
El que si sabem, es que cap candidatura que vol més Espanya, a través de vies intransitables, pot aconseguir el que “Junts Pel Si”. De fet és que ni s’ho proposen. El seu fracàs seria antològic. Són els que sempre deixen que la feina la facin els mitjans addictes. El seu suport popular, és tant inexistent, com irreverent i buit com “clandestí”. La seva acció política és redueix allò tant miserable, com ara inservible de; “si fas el contrari del que jo vull, ho pagaràs i molt car”, o, “veus el que diu l’enquesta i la tele de torn”. Ho avien tot a la propaganda “gratis” i els missatges subliminals de la por i confusió que poders de l’Estat espanyol i medis faran per afavorir-los. Són els amos de “la majoria silenciosa”, però alhora incapaços de que el mon i Espanya els vegin
Cap gesta visual. Ni pel 11, ni pel 12 d’Octubre. Ho fien tot al vot d’aquells que ni miren ni llegeixen. Als espantats, als espanyols de la roja. Cap expressió aconsegueixen de la “majoria silenciosa”. No poden fer ni un 9N alternatiu a favor d’Espanya.
Dèiem, que cap de les candidatures que lidiaran contra “Junts Pel Si”, pot fer cap proposta que s’assembli al que ja s’ha fet. Més de 40.000 nous “candidats”, transformats amb un exercit de voluntaris. Una candidatura, que pel seu contingut, és i amb molt, la primera candidatura des de el 1978, que contempla per l’objectiu de la independència, una transversalitat ideològica extraordinària i un programa social i constituent que difícilment és pot enquadrar de dretes o d’esquerres. Per primer cop la transversalitat ocupa tots els racons de Catalunya.
La gracia de “Junts Pel Si”, és per la seva obvietat, d’una potencia que farà historia. Tothom hi és. Republicans, socialistes, demòcrates cristians, social demòcrates, independents sense adscripció ideològica, independents amb simpaties de partit, anarquistes amb sentit d’estat, o sense, fins i tot gent de dreta. Aquesta és la seva extraordinària gracia, la UNITAT que mostra “Junts Pel Si” per l’objectiu més noble d’un poble; “La seva llibertat” per decidir i construir el seu futur.
Cap i diem cap, de la resta de candidatures ho pot fer, Ni tant sols s’ho poden plantejar. La raó és ben senzilla, ni tenen projecte ni capacitat per proposar res més que no sigui més Espanya i la Espanya que la seva casta controla, inclosa la monarquia. La seva pretesa transversalitat, és redueix a la unitat d’Espanya i al manteniment dels espanyols com únics habitants de la Península.
Més de 40.000 voluntaris i candidats suplents i el ritme d’inscrits per omplir la Meridiana, fan preveure que l’11 de Setembre serà una diada nacional de les que s’han parlarà i molt. No tocarem la bola per preveure l’assistència, tant s’ha val. Segur que els que volen més dependència, no se la jugaran ni per demanar voluntaris, ni per visualitzar que els silenciosos són la majoria. S’ho juguen tot a la carta de la por per mobilitzar aquells que fins i tot mai han votat. Per fer-ho, els espanyols de dretes, els d’esquerres i els mitjans que els avalen, fan servir el de sempre, la por, la insidia, la mentida i unes promeses tant falses com els petons de Judes
Fer de la precampanya, de la diada, de la campanya i del 27, una gran festa, és el millor camí per guarir-nos d’atacs inimaginables. Quan no és tenen propostes politiques, sorgeix l’amenaça. El mon, que ara i fins el 27 ens observa, ha de quedar bocabadat. Per combatre qualsevol atac, practiquem la democràcia, la rissa, la festa, i el civisme que sempre ha destacat a Catalunya. Els que volen més Espanya que facin i practiquen el que vulguin.
RSS Feed
