Tot pinta que “Junts Pel Si” serà la candidatura guanyadora. Amb nombro d’escons segur, amb nombro de vots està per veure però s’escau que és factible.
A favor nostre, dels “hipotètics” guanyadors, hem de dir que tenim la certesa, que si perdéssim ho entomaríem com demòcrates i fins i tot felicitaríem a qui guanyes. Esperem que facin el mateix.
“Junts Pel Si” i la CUP, haurien i farien bé en posar-se d’acord per fer via amb el que resta de procés fins la proclamació de la independència i la creació d’un nou Estat després del 27. Que no hagi estat possible anar junts el 27, no ha de ser obstacle per l’objectiu de la independència. Aquí la generositat s’ha de mostrar en tota la seva intensitat. Sense independència tenim dependència i per fer-la ens cal tothom.
Si l’escenari és de victòria, CDC, ERC, ANC, Òmnium, AMI i tota la resta que recolzen “Junts Pel Si”, treballaran per una transició modèlica, -procés constituent-, d’una Autonomia esquifida a la República Catalana.
El que ja no està tant clar és el paper dels perdedors. Alguns fins i tot ara fan declaracions que després segur s’hauran d’empassar, si volen ser actors del nou escenari que s’albira a partir del 28.
Els guanyadors, han de llençar el missatge, que construir un nou Estat, ha de ser cosa de tots i així ho estant fent els membres de la candidatura de “Junts Pel Si”. Impecable. Democràcia, participació i generositat han de ser els paràmetres per la construcció d’un país lliure, sobre tot per evitar qualsevol tipus de fractura.
Els perdedors, tot i que segur que no a tots, els anima treballar per construir una societat el més justa possible, a Catalunya, creiem que no dubtaran ni per un moment acceptar el resultat que ho haurà estat per la voluntat democràtica d’unes eleccions plebiscitàries, i en tant que “Junts Pel Si” proposava la independència hi si són els guanyadors, haurien de ser respectuosos amb la voluntat popular i tot el que suposa.
Continuar oposant-se al procés constituent, si tenim victòria, ho faran els ultra espanyolistes. Sabem que seran els que utilitzaran “raons” per continuar contra la voluntat popular i també ens ensumem que continuaran fen costat a l’estratègia de l’Estat espanyol, la de la por, l'amenaça i la via penal, per intentar que el procés fracassi. De fet no seran res més que els nous quintacolumnistes moderns.
Els de l’encaix etern i mai aconseguit, són els que tenen més possibilitats per fer el reconeixement democràtic i el salt per sumar-se al que la majoria de catalans vol després del 27. El que queda d’Unió, del PSC i de Iniciativa, són els que ho tenen millor. Ara bé, cal dir-los que ara mateix estan situats al fil de la navalla i segons quines declaracions i asseveracions facin d’aquí al 25 de Setembre, els pot fer després molt difícil reconduir les seves posicions i objectius. La recomanació que els hi fem és clara, contenció i prudència, tot i que en som conscients que en campanya gairebé tot s’hi val.
Els de Podemos de matriu castellana i amb vernís pseudorevolucionari, autonòmic, són tant enemics politics del procés d’independència com el PP, el PSOE i Ciutadans per molt que alguns s’entestin en veure’ls com aliats ni que sigui tàcticament. Les diferencies entre les opcions espanyoles, venen derivades d’una hipotètica proposta de reforma de la Constitució espanyola. Objectiu a dia d’avui i per molts anys inassolible donat el que preveu la mateixa carta magna per reformar-la. Tant mateix i si finalment fos possible una reforma, que per cert, mai se’ns ha concretat, sempre seria des de la perspectiva de que Catalunya formi part de la Espanya decimonònica i borbònica.
Fer el procés constituent amb la majoria del Parlament seria extraordinari, però no ens enganyem el 28 servirà per fer noves definicions posicionals i segur que serà la darrera. Junts Pel Si i la CUP estan sense matisos per la independència els de les terceres vies i federalistes, finalment hauran de triar, o amb Catalunya i el seu procés o amb Espanya. La resta, està clar són espanyols i res més.
RSS Feed
