Si el 27, el recompte dona a Junts Pel Si la majoria absoluta, el que començarà serà l’iniciï del procés constituent.
La majoria absoluta de Junts Pel Si, voldrà dir un Govern per la independència de Catalunya, la República Catalana. Per tant ha de quedar clar, que sense desatendre el país, el primer objectiu ha de ser proclamar-la.
Ni sis mesos, com diu Junqueres, ni 18 mesos com diu Mas, tot i que se’ns digui que són estimacions. El temps s’hauria d’ajustar a les respostes o silencis que vinguin de l’Estat espanyol.
Una majoria de Diputats per la independència, amb una Programa polític èxplicit a favor de la independència, legitima al nou Govern a emprendre les accions necessàries de negociació amb l’Estat espanyol i Europa. És aquí on rau el cor de tot l’entrellat. Si el govern espanyol es tanca en banda i opta per la confrontació, Catalunya i els seus legítims representants han de fer l’únic que és pot fer: Declarar de forma unilateral la independència de Catalunya, una vegada s’hagi aprovat al Parlament tot l’entramat de Lleis necessàries per fer el salt de la legalitat espanyola a la de la República Catalana.
Els darrers esdeveniments; Corredor del Mediterrani, pressupostos G.E., infraestructures portuàries, AENA com element d’estrangular-me’n de l’Aeroport de Barcelona, repressió de la llegua catalana, acció ministerial contra el dret democràtic al vot, congelació de les inversions estrangeres des de Madrid per Catalunya, decisions arbitraries de la Junta electoral espanyola, avalen que davant d’una negativa a la negociació, la resposta per part catalana no pot ser altra que declarar la independència. Aquest fet, ho serà per dret democràtic i legítim i per la intransigència d’un Estat espanyol que només és mou pels interessos d’una part.
Una nova legalitat catalana, ens a desconnectar de l’espanyola, i tot i que transitòriament en puguem fer us d’unes quantes lleis de matriu espanyola, quedaria clar que el nou Estat no pot incidir ni influir amb els seus afers interns, com per exemple les properes eleccions espanyoles. Alguns politics i partits a Catalunya, mantenen la tesis que cal participar-hi, amb el pretext de afavorir futuribles negociacions. Innecessari. Els únics amb mandat negociador serà el Parlament de Catalunya i el Govern. Els grups Parlamentaris al Congrés espanyol ni tindrien capacitat, ni mandat per negociar i sobre tot cap incidència donat les majories que segur és donaran. Cal remarcar que qualsevol negociació seria de Estat a Estat o si més no de Govern a Govern.
El 28 de Setembre és el principi de la desconnexió i la seva atenuació o celeritat, dependrà de la resposta de l’Estat espanyol. En cap cas uns diputats catalans al Congrés espanyol, modificaran o incidiran en la resposta que se’ns doni.
Les eleccions espanyoles, no han de ser cap mal de cap pel nou Govern ni per les forces que el recolzen. Totes les energies han d’estar en disposició per fer una transició, “Procés Constituent”, amb les millors eines, i Catalunya, ja podrà exercir de grup de pressió per canviar o modificar les politiques que fan els espanyols, bàsicament perquè nosaltres estem construint les eines d’Estat per la República Catalana i seriem contradictoris i il·lusos pensant que encara des de dins els podríem convèncer per fer quelcom diferent del que ara fan.
Participar a les eleccions generals espanyoles, ho faríem com súbdits, espanyols, i com una Comunitat Autònoma de regim comú, i d’acord una legalitat que volem abandonar. Iniciar un procés constituent només és pot fer des de la legitimitat democràtica i amb un transició que si s’esdevé pactada be, i si no el camí és el de la ruptura i desconnexió total. La resta amagar el cap sota l’ala.
RSS Feed
