
Demà el President de la Generalitat Artur Mas signarà el Decret que posarà en marxa tots els mecanismes legals per unes eleccions Autonòmiques que els de “Junts Pel Si” i la CUP les faran plebiscitàries. El seus respectius Programes politics així ho demandaran als catalans.
La resta de partits i d’altres, els de les terceres vies, federalistes, unionistes i espanyols abrandats, seran els que defensaran que el millor pels catalans i Catalunya, és que votin a favor d’Espanya, tot i que diguin que votar-los a ells és també fer-ho per Catalunya. Són els que diuen que no seran unes eleccions plebiscitàries, però no s’aturaran per difamar el Si i defensar el No. Ells, vulguin o no, seran els que les facin plebiscitàries.
Els del No, hi ho sabem, no proposaran cap alternativa, ni política ni social. Cap de política perquè la política és fa a Madrid. Cap de social perquè les eines legals i la caixa també estan a Madrid.
Als del Si, ens toca la tasca, i diríem que aquestes alçades i a 55 dies del 27, més feixuga. Demostrar que som demòcrates i que acceptarem sense reserves un resultat advers. Que d’aquí al 27, l’estratègia per guanyar és basarà en la concreció del perquè volem la independència. Que ens cal la independència per no dependre de les decisions espanyoles, que afecten als que la volen i als que no. Que la campanya dels “Junts Pel Si”, hauria de tenir dos nivells, el de l’Àrea Metropolitana i el de la resta de Catalunya. Que és important que la llista del “Junts Pel Si”, visualitzi de forma fefaent que la transversalitat i unitat que representa no té fissures fins la propera convocatòria electoral des de la nova realitat política.
Dels 55 dies quedaran 28 dies d’Agost i 10 de Setembre que seran per la pre campanya i dels 28 dies segur que fins la segona quinzena d’agost, serà d’un relaxament, segur que ben guanyat, però innecessari.
Estem convençuts que el Comitè de campanya, està fen el que toca, però cal no oblidar i tenir en compta, que si pel 9 de Novembre, a la crida de voluntaris més de 40.000 catalans i van ser, ara que estem a la resta final i que caldrà l’ajut de tothom per la precampanya i campanya, seria convenient disposar del major exercit de voluntaris que podrien fins i tot abaratir els costos de la campanya o fer-la més intensa si cal.
El que volem dir, és que cal dinamitzar la precampanya. Reduir-la a unes entrevistes, uns articles i d’altres formes d’expressió mínimes, està be però creiem insuficient. Ens cal l’activisme dels convençuts, dels patriotes, dels que estan disposats al que faci falta per guanyar el 27. El temps que ens queda és or i l’hem d’exprimir al màxim.
La ANC, Òmnium i l’AMI fan la seva feina i tot sembla indicar que l’11 de Setembre serà un èxit. Però d’aquí a l’11 falten prous dies com per utilitzar-los fen pedagogia arreu i no només per l’11, sinó pel recolzament que la llista de “Junts Pel Si” ha de tenir el 27. Fins que no comenci la campanya no podrem demanar el vot, però la precampanya no impedeix parlar, oferir i proposar a “Junts Pel Si” com la millor opció de futur pels catalans.
Segur que hem de treballar per eixamplar la base social de recolzament. Ara bé és potser encara més important convèncer als convençuts de que encara no hem guanyat i un cert grau de relaxament ens podria impedir la victòria. Com diem i volem, farem unes eleccions plebiscitàries, però si guanya el NO, hem de ser conscients que també s’haurà legitimat als del NO, i per un grapat d’anys, perquè facin el que vulguin dels catalans i Catalunya. Ara no cal a badar, ens ho juguem tot, com al 11 de Setembre del 1714, la diferencia però, és, que aquest cop podem guanyar.