La Unió Europea, de 27 Estats i amb 24 idiomes oficials, són el gran espai comercial, amb apunts politics i on de moment la sobirania continua en mans dels Estats i només quan els interessos són compartits, resideix al Parlament i Comissaris europeus.
Els requisits per ser membre de la UE, són públics i podríem admetre que de complir-se, avui, alguns Estats, com l’espanyol no en formaria part.
Quan al Parlament de la UE, partits provinents del feixisme, franquisme, falangisme, com el PP, que mantenen el seu ideari, que són condemnats com organització, que han fet del Estat una eina repressiva, lluny dels estàndards democràtics a nivell internacional, se’l permet ser-hi, fer grup amb d’altres organitzacions, el que s’està permeten és l’entrada del feixisme 2.0. Hongria, Itàlia, Polònia, França i Espanya, són l’avantsala del desastre. Al Estat espanyol, el franquisme feixista organitzat és legal.
I si, és la part del sistema capitalista que és més injusta i insolidària, la que permetrà, amb els seus dirigents, que el desastre mundial, cuinat a foc lent, arribi més aviat que tard.
Si no tenim feina, treball. Si no tenim menjar. Si no tenim futur pels nostres fills. Aquest escenari cuinat, manipulat i dirigit , és l’iniciï de la decadència social i la tornada del feixisme, ara 2.0.
No hauria de ser possible que a la Unió Europea és visqui amb opulència en tots els sentits, i al costat visquin en plena misèria i forçats a emigrar per buscar el seu edèn.
No hauria de passar que famílies senceres, ahir anomenats del tercer mon, és juguin la vida per fugir don viuen per múltiples problemes, (Socials, politics i de misèria).
El que tampoc hauria de passar, és que els mateixos, capaços de fugir o anar-se’n don han nascut, sense cap lluita als seus llocs d’origen i que desprès vulguin viure on arriben com si visquessin al seu lloc d’origen, en lloc d’agrair-ho i integrar-se.
La UE te un problema, també dels seus Estats, que és la immigració. Regular-la, amb les condicions que mereix tota persona, és sinequanon per deixar clar que qui ve, només serà benvingut si reuneix les condicions de treball, de residencia i de subsistència. Tot nou vingut te dret a ser tractat com qualsevol resident històric. Al que no te dret és a delinquir per la seva subsistència. Tampoc a viure de la subvenció permanent.
El feixisme és l’avantsala d’uns drets compartits que a la practica és mentida i que permet canvis socials creant ciutadans adscrits als nou guetos de referència històrica.