Junts, va ser l’embrió. L’aposta del MHP Carles Puigdemont per construir l’eina d’una part de la societat catalana, orfe, desprès de la liquidació de CDC, UDC, Reagrupament, la Crida, i d’altres moviments es convertia en una necessitat urgent.
La resposta, va ser explosiva i, com la fundació de ERC que va ser tres mesos abans de les eleccions municipals del 1931, Junts i contra tot pronòstic, guanya les eleccions autonòmiques del 2017.
L’error de Junts, és pretendre des de la diversitat ideològica, construir-lo com un partit clàssic. La transversalitat ideològica, si és el fet troncal, impedeix de facto, el concurs de vells militants de partits avui inexistents, exportar formes i maneres d’actuar i decidir.
Junts només pot ser l’eina. Eina per aconseguir la independència de Catalunya, amb la seva dissolució garantida o reconvertida quan siguem un nou Estat. De fet, quan, qui sigui, fa un lleig a Junts, l’està fen a la transversalitat militant i de retruc al objectiu programàtic per la independència.
És per tant obvi que la resposta a totes les mal hi fetes que venen de la direcció de ER, no pot ser al partit. Consultà a les bases de Junts, compromís congressual, és el millor encert que la executiva de Junts ha pogut prendre desprès del discurs d’Aragonès i la destitució fulminant de Puigneró com vicepresident del Govern.
I no senyor Batet, vostè no pot dir que “encara tenim marge per reconduir la situació”. Ara la resposta ja està a la teulada dels associats, militants o com se’ls vulgui dir.
No ens podem imaginar que torneu a pactar certes continuïtats de govern i que desprès las bases diguin amb claredat que no te sentit formar part d’un Govern que incompleix sistemàticament els acords per fer possible la investidura d’un militant de ER.
Que sigui ER i el seu President que ens facin fora abans dels dies 5 i 6. Les negociacions amb els deslleials i botxins de (Puigdemont, Torra, Borràs i Puigneró) i el marge per fer-ho s’han extingit.
Sabem que alguns de Junts, per motius X, voldran acotar el cap i tornar a pactar amb ER. Fer-ho ara desprès de la destitució del Puigneró, seria com anar al escorxador.
Tenim 32 diputats, preparats i disposats. Tenim una organització jove però on els engranatges rutllen de forma extraordinària. No malbaratem el llegat original de Junts per Catalunya i pensem que de vegades cal fer un pas enrere per fer-ne uns quants de victoriosos. Visca la República catalana i visca l’1 d’octubre.