
El Junqueras, de verb facil, ha llençat la pecaminosa diatriba de com de corruptes són alguns del PSOE i JxCat. Ho fa per cridar als de Junts que, segons ell, la seva estratègia és equivocada i aprofitant allò del Pisuerga dir-los que corruptes que són.
Junqueras és el personatge perfecte per dirigir i controlar qualsevol secta. La seva barreja intel·lectual, històrica i cristiana fan de la seva figura un portent de la comunicació.
El que no sap i ho hauria de saber és que les lideratges tenen un recorregut molt prim, Jesucrist. Són els alumnes els que fan possible que sobrevisqui el seu llegat. Un llegat de més de dos mil anys carregats de misèria i morts. Els seus successors van descobrir que el de menys és ser just, el més important és el poder que se’n deriva.
Macià i Companys són historia. El seu llegat, un, independentista sobrevingut i, l’altra federalista internacionalista, va ser construir ERC, una organització amb pretensions de justícia social i d’un autogovern màxim. A cap d’ells ningú els va acusar de corruptes, ni els més adversaris politics ho van fer.
Acusar de corrupte, sense sentencia judicial, cosa que no fà ni la justicia espanyola, és d’una rancúnia i odi extrem. Els de Junts que saben per experiència que suposa no tocar poder, però malgrat tot i per dignitat, no poden callar davant la deriva miserable del Junqueras.
No som coneixedors de quina serà la resposta, però com va aprovar el darrer Congrés de Junts, toca que la militància digui la seva. Avui és un imperatiu, no legal, democràtic.