28 DE MAIG I DESCOMPTANT.
Dos dies de reflexió l ja tenim tot un seguit d’interpretacions i anàlisis d’allò més estrambòtic. Fins i tot en tenim que havent perdut diuen que han guanyat. És el cas dels del PP. Els del PSOE per primer cop reconeixen que han perdut bous i esquelles. Una diferencia substancial entre aquestes dues forces, només un dirigent plega i assumeix els costos derivats de la derrota. Mentrestant i per vergonya de la Camacho la Victoria Álvarez ha començat ha garlar.
Catalunya és farina d’altra sac. Els valedors del dret a decidir no només surten reforçats, sinó que trenquen algunes previsions com és el cas de ERC. CiU amb un increment de més de 100.000 vots aguanten prou be el desgast de governar les misèries imposades des de Madrid.
Els resultats són inapel·lables, Catalunya consolida les seves ganes de votar i decidir el seu futur. Europa i en boca de la portantveu Pia Ahrenkilde, ha manifestat que la Unió Europea està escoltant i molt.
Els partits, els seus emissaris i l’espectre mediàtic, com dèiem han començat ha parlar. La Camats, cofoia pel resultat d’Iniciativa, li recorda a ERC el seu discurs de campanya anti troica i insinua que un front d’esquerres és possible i que entrar al govern de “dretes” de CiU tindria uns costos molt elevats per ells. Voldria dir que han fet “trampa” quan s’han dirigit als treballadors.
Balmon, Batlle de Cornella i home de confiança total d’en Pere Navarro, i tot i la patacada del PSOE a Catalunya descarta la dimissió del primer secretari, Navarro.
Esquerra República de Catalunya guanya les eleccions a Catalunya i Oriol Junqueras no triga ni cinc minuts en afirmar que “el President Artur Mas està més for que mai”. La Marta Rovira, diu que ara ERC està disposada a entrar al govern per garantir “la consulta”. Potser estaria be afegir i per ajudar a governar les misèries que ens deixa el govern espanyol.
La presidenta de la ANC, Forcadell, demana al President Artur Mas “mantenir el full de ruta” perquè ha sortit reforçat. Sembla que la Forcadell no va escoltar o potser ho va fer amb poca atenció, quan el President Mas la mateixa nit de les eleccions ja va dir que tot continuava igual.
Com era previsible, aquestes eleccions, han estat interpretades en clau sobiranista i secessionista. El pla sobiranista ha quedat victoriós i els que varen aprovar data i pregunta, és ha dir fer una consulta al poble català, han guanyat aquestes eleccions europees.
Ara entrarem en el següent estadi el secessionista. D’aquí al 9 de Novembre, tothom farà la seva campanya. Uns pel SI i SI, d’altres pel SI i NO i d’altres directament pel NO. Serà un temps on les dobles intencions, els subterfugis i la manca de claredat seran castigades en la propera comtessa electoral, que, si o si s’hauran de fer, amb consulta o sense consulta.
ERC vencedora d’aquestes eleccions europees, i en boca del seu president Oriol Junqueras, ja ha dit que el 2016 a de ser l’any de la proclamació de la República Catalana. El relat de ERC, està ple de bondats. Volen la independència de Catalunya, obertament, amb claredat i sense cap tipus de matis. Al mateix temps defensen la construcció del Països Catalans. ERC no enganya i estem convençuts que això és premiat pel votant i pel conjunt de la ciutadania.
CiU, tot i guanyar més de 100.000 vots, no ha resolt de moment les seves contradiccions internes, cosa que no li permet un discurs nítid. A partir d’ara Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han de decidir quin és el missatge que llençaran a la ciutadania de Catalunya. O SI i SI o SI i No. La federació només té dues opcions orgàniques, o defensen una mateixa posició política, o trenquen la federació. Ningú entendrà que la Federació defensi postures antagòniques, fer-ho suposaria pagar un preu incalculable a la Federació i al mateix procés. Mantenir la transversalitat del procés serà el seu èxit, fer-la amb ambigüitats el seu fracàs.
Iniciativa també haurà de resoldre que vol ser i fer de gran. Fins ara el predomini del seu discurs era la lluita en el terreny social. Aprofundir en termes democràtics la conscienciació col·lectiva, no és que hagi estat una de les seves prioritats, però s’ha d’agrair el seu posicionament sense embuts ni fissures a favor del dret a decidir que tenim els catalans i qualsevol altre poble. No els hi serà fàcil, però serà convenient que resolguin políticament, no cal ideològicament, el seu paper i posicionament. Han d’oferir i també sense matisos quina és l’opció d’Iniciativa. El dret a decidir és clar. Ara cal afegir que és el que volen decidir i només caben dues possibilitats o més del mateix amb Espanya (PP i PSOE proposen més Espanya) o la Independència de Catalunya.
RSS Feed
