22 DE MAIG I DESCOMPTANT.
Comença ha ser imperatiu que els d’Unió Democràtica de Catalunya facin com els de Convergència Democràtica de Catalunya. Han de triar. Ara ja no ni ha prou amb l’alineació democràtica del dret a decidir.
CiU, és una federació de partits amb estructures organitzatives diferents, però malgrat tot amb “acords programàtics sòlids” defensats al Congrés espanyol i al Parlament de Catalunya. No és pot dir el mateix de la tasca feta pels euro diputats de la darrera etapa.
CDC ha resolt de forma democràtica i organitzativa situar-se sense subterfugis al costat d’un primer SI a la consulta i d’un segon SI per la independència de Catalunya. Convergència ha fet la seva catarsis i hores d’ara ningú dubta que qui la encapçalat ha estat el president Artur Mas.
És obvi que dins d’Unió existeixen diferents sensibilitats, ni han d’unionistes descarats, d’autonomistes, de terceres vies i de independentistes. És constata que el seu “màxim líder”, Duran i Lleida, manté posicions que no coincideixen amb els nous postulats politics de CDC. Ningú ha pretès posar en dubta el sentit democràtic d’Unió. Ara el que és posa en dubta és quina de les sensibilitats és la majoritària dins d’Unió. De moment la que més sona, la que més és visualitza i fa més mal al procés i en concret al President Mas és la posició den Duran i Lleida.
Mentrestant el president Mas diu que els temps de les terceres vies fa un segle que és van exhaurir, en Duran diu a ple pulmó que la tercera via està més viva que mai.
Els que som conscients i sabem que som dins d’un procés extraordinari i ple de dificultats, també sabem que per arribar a la fi del trajecte, ens calen totes les sensibilitats ideològiques i politiques al voltant de l’objectiu, d’això se’n diu transversalitat.
Aconseguir que Catalunya sigui un Estat lliure, independent i que formi part del concert mundial, no és poca cosa. Unió Democràtica de Catalunya, no pot mantenir-se gaire temps més dins del terreny de ningú, sobre tot quan el seu President sense un mandat èxplicit del partit, és dedica a vendre posicions personals, lluny del que predica el president Artur Mas i la pròpia federació.
Unió no pot deixar per més endavant prendre la decisió. Una decisió que haurà de prendre el conjunt de la seva militància. Fer-ho és imprescindible i urgent. CDC ha resolt el seu futur polític i UDC també ho ha de fer. No fer-ho implica un desgavell permanent dins la federació i un desgast innecessari del President Artur Mas.
De res servirà que el President faci crides al vot perquè és voti a aquells que se la juguen, si al costat i permanentment se’l qüestiona amb propostes i reflexions que res tenen a veure amb la independència.
Duran i Lleida no només no suma suports pel President Artur Mas, sinó que més aviat sembla un “submarí alemany” que persegueix un destructor aliat de forma incansable fins la seva destrucció i esfondrament.
El President Mas, en tant que líder del procés, i com representant de la màxima institució de Catalunya, no pot tenir d’aliat estratègic i tàctic el president d’una força que qüestiona part del procés sistemàticament, sobre tot perquè encara no som dins l’escenari del referendum.
Duran i Lleida pot ser l’abandera’t de totes les terceres vies que vulgui i pot compartir la seva visió amb qui li vingui en gana. Fins i tot és pot posar de genolls i suplicar a Espanya que ens donin una mica més d’autogovern autonòmic. Pot continuar representant a Espanya arreu del planeta i reunir-se amb dictadors i demòcrates per defensar els interessos d’Espanya i te tot el dret, però tenim “l’estranya sensació” que tots aquells, que en cap cas eren la “majoria silenciosa” i que varen fer una extraordinària i meravellosa cadena humana (Via Catalana per la Independència), en cap cas és va fer per tenir més autonomia, o per una tercera via, el crit va unànime dels gairebé dos milions de catalans va ser INDEPENDÈNCIA.
Certament el problema és estrictament d’Unió, però Unió a més de ser part d’una federació política amb CDC, governa i governa amb el president Mas. Unió ha de resoldre una situació que s’utilitza permanentment per desgastar al President. Cada cop que CDC surt en defensa, per sentit d’una lleialtat desmesurada, al Duran, baixa la seva cotització electoral. CDC no pot resoldre els problemes d’Unió, cert, però no pot deixar que la bola arribi a dimensions estratosfèriques, és podria donar la casuística que molts no volen, que el president Artur Mas, ara o més endavant fos rellevat del seu càrrec i alguns tenen la intenció de fer-ho per avortar el procés
Molta gen creu i n’està convençuda de que tenim líder i lideratge i que mentrestant sigui així, el procés no te aturador. Fins i tot la societat civil té els seus líders. Tot procés necessita la confluència del líder polític i d’un poble que segueixi i empenyi. Qui pretengui esbotzar qualsevol de les dues potes, el que vol és el fracàs.
Duran i Lleida serveix als interessos espanyols i sembla que d’això hi ha poques dubtes. ERC amb la seva critica permanent a la coalició, amb pretensions sorpasistes, no deixen de fer i aconseguir el mateix efecte que en Duran. Generar desconfiança amb l’excusa de que el procés és del poble i si un cau en tindrem un altre, fer un pacte de legislatura i aprofitar la governabilitat per ser deslleial, no deixa de ser el mateix que fa en Duran i Lleida.
Ara, com diu en Joan Carretero, votar en Ramon Tremosa és reforçar el procés, al president Artur Mas i afeblir a tots els Duran de torn i esquerranosos que a dia d’avui no saben que el procés serà transversal o no serà. Voteu independència, però si voteu en Ramon Tremosa, gran candidat, au de saber que esteu consolidant el procés. Pensem-hi.
RSS Feed
