19 DE MAIG I DESCOMPTANT.
L’estratègia de ERC és d’una realitat ferotge, contrastable i legitima. Un candidat amable i amb un discurs calculat va fer possible el “primer miracle”, 21 diputats al Parlament de Catalunya el segon i tercer varen ser 3 diputats al Congrés espanyol i 2 regidors a l’Ajuntament de Barcelona.
ERC, te estratègia i te el referent personal per intentar assolir objectius històrics. Estratègicament ERC va aconseguir situar en la centralitat política, durant les darreres eleccions al Parlament, dos conceptes que retrò alimentaven un creixement exponencial en vots i uns dubtes “raonables” sobre la figura del President Mas.
Ara però, tothom ha pogut comprovat, que escampar arreu dubtes sobre si el President Mas aguantaria els embats del mon espanyol i unionista, no té cap sentit. El President està demostrant dia a dia la seva fortalesa i defensa del procés. Continuar amb l’estratègia de la desconfiança amaga altres objectius i des de aquí, estem convençuts que no serveix pel procés.
El President Artur Mas: “El 9 de Novembre, Catalunya votarà si o si”. “Qualsevol proposta que ens arribi de Madrid, serà posada a consideració de la ciutadania”. “El dret a decidir dels catalans és innegociable”. “Si l’Estat espanyol ens nega i prohibeix la consulta, existeixen altres formes perquè els catalans decidim”. “Acabat el procés jo em retiro”.
Acusar en campanya electoral, europees, que la “dreta” no ha de guanyar i afirmar altra cop que ERC ha de ser la garantia perquè la “dreta” compleixi, és rar i perillós, sobre tot quant és te pactat un acord de legislatura i és comparteix l’objectiu del dret a decidir.
Fer d’aquestes eleccions guanyar-les com el “leiv motiv” polític per escampar que la garantia del procés la dona exclusivament ERC, pot ser un greu error, sobre tot perquè el procés serà transversal o no serà.
ERC ha d’entendre que només una majoria parlamentaria pot conduir i finalitzar el procés i que aquesta majoria només és podrà donar si és transversal.
Si ERC guanya en nombro de vots i fins i tot d’Eurodiputats, com diu alguna enquesta, per sobre de CiU, el daltabaix pot ser d’unes dimensions politiques, que podria fer que alguns molt independentistes, s’ha n’han empenedisin per la seva manca d’anàlisis i visió política.
Artur Mas va perdre 12 diputats, quan ell demanava fortalesa per anar al dret a decidir. Va rebre com mai. Tot l’entramat espanyol i una part dels propis, no van deixar passar l’oportunitat. Si és produeix, el que no hauria de passar, que ERC superi CiU, qui perd serà el President i el procés. ERC tot i guanyar, perdria i donaria ales a tots els enemics del President que és vulgui o no és qui lidera el procés.
ERC ha de saber que per si sola mai tindrem la independència, i és més provable que la transversalitat, qüestió indispensable, la construeixi CDC, que no pas ERC i sense transversalitat no tindrem independència. Aconseguir-la ni és de dretes ni d’esquerres, és de país.
RSS Feed
