Agradi o no agradi, Catalunya és situa al mapa mundial per la forca de Barcelona ciutat. Barcelona és la capital de Catalunya, hi ho serà del nou Estat i de la nova República catalana.
Barcelona és l’aparador mundial i sobre tot d’Europa del procés que hem endegat els catalans. Un procés exemplar, democràtic i pacífic i tot plegat és gràcies a l’entramat social i cohesionat de la societat catalana. Partits politics, institucions publiques, institucions privades i la societat civil, han donat l’exemple més extraordinari que Europa hores d’ara comença ha reconèixer.
El procés de Catalunya, ni està ben vist per l’Estat espanyol, ni per les elits i castes que veuen perillar el seu estatu quo. Els hi és igual que la democràcia sigui trepitjada, bandejada o simplement ignorada. Són aquells que ens han amenaçat i culpat de tots els mals haguts i per venir.
“Antes se rompera Catalunya que esta consiga la independéncia”. Sentencia de l’expresident espanyol Aznar. Altres, més “besties” ens diuen i sense manies que “os vamos ha montar un Ulster que os vais ha cagar” (Ciutadans). Dues amenaces que en qualsevol altre Estat democràtic, el fiscal general ja hagués mogut fitxa judicial.
Que Barcelona és una plaça on els moviments socials, alternatius i solidaris tenen un arrelament i una historia, és un fet. Aquets moviments han tingut moments bons i no tant bons. La situació socioeconòmica també afecta als moviments alternatius i en la mesura que la joventut és exclosa del mercat laboral, la tendència és trobar alternatives.
Qui pretengui criminalitzar aquets moviments, ho fa per interessos ideològics o per treure’n redits, que poden ser politics i electorals, o simplement econòmics.
És possible que els aldarulls ocasionat al barri de Sants i estesos a d’altres barris, sigui la resposta del desallotjament de can Via, però una cosa és fer oposició al desallotjament pacíficament i l’altra respondre amb una guerra de guerrilles on el barri passa de ser l’acollidor dels moviments alternatius a ser l’ase dels cops.
El barri, els veïns del barri i de fora, no en són culpables de l’execució d’una sentencia judicial. Només el lumpen, els delinqüents comuns, l’analfabetisme, la garrulandia, el incivisme i la insolidaritat fan possible respostes com las que s’han donat al barri de Sants.
Seria convenient, per separar el que significa el moviment alternatiu, amb el vandalisme, que tothom és posiciones amb total claredat en contra d’aquesta violència urbana i de qualsevol altra. Moviments alternatius, societat civil, partits politics i totes les institucions, han de denunciar i sense matisos, els fets i qualsevol violència per defensar el que sigui.
Ens convé fer-ho i fer-ho amb contundència. Els enemics dels procés no només atiaran el que més els hi convingui perquè fracassi, sinó que magnificaran qualsevol succés per intentar criminalitzar no als alternatius, sinó als que volem la independència de Catalunya.
Aquest cop, els moviments alternatius no poden estar al marge del procés i per tant, si coneixem els vàndals que amb la seva actitud no afavoreixen a ningú, cal actuar amb responsabilitat i denunciar-los on calgui. Ens hi juguem el procés i els moviments alternatius també és juguen la seva credibilitat social, i cap element desestabilitzador pot fer el que li vingui en gana.
RSS Feed
