De fet cap independentista pot justificar que amb el govern de ER que tenim hem avançat per implementar la República ja proclamada, o fins i tot hem acordat un nou referèndum d’autodeterminació.
I ni una cosa ni l’altra. Pitjor, sembla que tornem ha tenir instal·lat a Catalunya els vells temps, ara 2.0. Mètodes autonomistes, a major displicència del amo, que ens torna ha dir, així si, així fins i tot podem parlar de millorar la governabilitat autonòmica i de que tingueu noves competències.
Ens han venut, traït, o com li vulgueu dir. Ens els vàrem creure. Divuit mesos i la independència. Un referèndum unilateral amb l’obligació de complir el seu mandat. Tindrem les eines d’Estat com qualsevol País. El resultat: aplicació del 155 per part de les institucions espanyoles. Una part dels líders entregats al botxí i l’altra a l’exili. Una repressió judicial i policial ferotge que encara avui és manté i ara la substitució institucional de polítics que amb la negociació per obtenir euros i alguna competència, sempre controlada des de Madrid, en tenen prou.
Tenim grups parlamentaris a Madrid, d’independència res de res. Hem pactat tres taules de diàleg o negociació i d’independència res de res. Ens obren la finestra per negociar una millora per recaptar impostos, per incrementar el que Madrid ens dona, per rebaixar el deute contemplat al FLA, i d’independència res de res. Ens han promès que tindrem un acord per gestionar les rodalies, RENFE-Adif, però d’independència res de res. Vàrem acordar que el català seria llengua oficial a la UE, i no només no ho és sinó que d’independència res de res.
No cal ser molt llest per adonar-se que tota l’activitat avui és exclusivament autonòmica. En Pedro Sánchez, fins i tot, s’obre a que tinguem un millor escenari autonomista, de governabilitat . Però de Referèndum, d’autodeterminació res de res.
Als pobres humans que caminem, de moment drets, només ens queda la força del vot, que la de les institucions ja la tenen els partits. I vindran les eleccions autonòmiques, per “deferència” de ER clar, i ha de ser altra cop el nostre moment. Ho tenim el convenciment de que el nostre vot ha de servir per la independència, o abstenció. Serà el moment per dir-los que amb el nostre vot mai més viuran del “momiu”.