Al president Puigdemont se li ha de reconèixer que abans d’entregar-se al botxí, va decidir exili. Exili per continuar la lluita i per deixar clar que està pagant pel seu error al 2017.
No entregar-se als poder del Estat espanyol va tenir el seu premi i, gracies als vots dels catalans i alguns altres, obtenir l’acta d’euro diputat.
La seva confrontació amb la justícia espanyola, ha deixat clar que Espanya te un conflicte amb Catalunya, que algun dia s’haurà de resoldre.
El que alguns no hem entès és el fet que Puigdemont amb el desencís del 2017, quan encara mantenia la força d’un líder que fonamentalment no estava qüestionat, les seves decisions s’haguessin reduït a una confrontació judicial.
El gran míting a Perpinyà va suposar que Puigdemont mantenia una credibilitat per liderar i per construir la gran alternativa fora de dubtes.
Passar d’una confrontació intel·ligent i pacifica a un autonomisme pactat, 2.0 amb l’argument històric que tota confrontació sempre ha de tenir el gran pacte, creiem no ha estat senzill. Pros i contres. A favor o per Catalunya, o pel partit com eina de gestió i quan les circumstancies astrals ho permeten per legislar hi ho modificar la llei.
Puigdemont i Junts han procurat que el primer pacte amb els del 155 a nivell del Estat, tingues prou gruix, “històric”, com per defensar-lo, justificar-lo i sobre tot que no repercutís amb castic excessiu pel partit.
Potser Puigdemont i Junts han cregut que el pacte i negociació amb els del 155 és el camí. I potser l’encerten. Ara be, aprofundir amb el desencís polític, defensant valors i després incomplint-los, és el camí per fer-los la feina als castellans que tot i que sempre han volgut mai han pogut liquidar Catalunya i als catalans.
Si els incompliments del Govern PSOE + Sumar, s’enquisten, que pinta que serà, Junts haurà d’explicar com i de quina forma és justifica que van investir a canvi d’un pacte històric, convertit amb un pacte que ER hauria pogut subscriure a canvi de res.
El PSOE ha fet la seva jugada mestre. Ha pactat amb Puigdemont i Junts saben que fer-ho amb Puigdemont el neutralitza com un líder de lluita i amb Junts donant-los diners, molts diners, saben que d’ells mai sortirà un acord amb el PP i Vox per una moció de censura.
Pedro Sánchez, l’incomplidor. Llengua catalana a la Unió Europea, zero. Llei d’amnistia, tramitació lenta, feixuga i de moment cap atenuant de la persecució judicial per la fiscalia, la advocacia del Estat i els Tribunals de justícia. Rodalies RENFE-Adif, serà llarg i lent. Les qüestions nacionals referides amb la declaració de Puigdemont per la negociació i pacte, de moment ni se l’espera.
Junts i Puigdemont, han fet el mateix que ER. Han blanquejat al PSOE i han estes la catifa vermella perquè l’Illa, primer secretari del PSOE a Catalunya, pugui fer-se amb el govern autonòmic de Catalunya. Amb un nou tripartit o sense.
Els del PSOE són els especialistes que més han treballat per la unitat territorial del Estat espanyol. Són els responsables del fet inqüestionable que han permès que l’espanyolitat més radical és faci amb el poder al País Valencia i les Illes Balears. A Catalunya de moment no ho poden fer, i amb la creació de Ciutadans per minar la identitat dels catalans en tenen prou. Però temps al temps i creiem que la qüestió migratòria va en aquesta línia.
Al Estat espanyol els hi és igual si a les CCAA governen les dretes o les “esquerres” mentre defensin la unitat territorial i el castellà. I si no poden fer-ho en alguna, tranquils, serà qüestió de temps.
I mentrestant que ens proposen els suposats partits que volen fer de Catalunya un Estat lliure, res, només els hi cal afegir que avui a Catalunya, és viu molt be i no calen propostes que facin perillar el que tenim.
Foc nou. Nous lideratges. Una organització que avantposi l’alliberament nacional. Que sigui transversal. Que tothom entengui, que el més important no és ser de dretes o d’esquerres, és l’alliberament de Catalunya. Una organització que trenqui els esquemes autonomistes i de dependència. Una organització que deixi clar que si anem a les eleccions, sempre serà per la independència de Catalunya, no per gestionar les misèries autonomistes que ens permet l’Estat espanyol.
I com no, una organització que és presenti a les properes eleccions amb un programa polític reduït a que seran plebiscitàries, que si tenim majoria al Parlament i un 50% + 1 de vots, implementarem la República catalana al dia següent.
I que quedi clar, els que no vulguin afegir-se, només ho faran, perquè no volen la independència, perquè son pro espanyols, autonomistes i amb la parcel·la remunerada que els permet l’Estat espanyol per fer de masovers en tenen prou.