L’Església catòlica, temps ençà, quan eren temps de reconquesta; les croades cristianes per conquerir Jerusalem, a la Península Iberica per foragitar al Àndalus, ja va deixar clar que els jueus van entregar Jesus als romans i per tant culpables de la seva mort.
Inicialment els cristians, que sorgeixen al segle I i de la ma del judaisme, van culpar als jueus (a les dotze tribus fundades pels fills de Jacob) de l’atroç crim que els romans van fer crucificant a Jesús.
Van ser els sacerdots de la tribu dels Levites, els que varen entregar Jesús als romans. Sembla que Jesús provenia de la tribu mes combativa i amb les actituds trencava l’estatus quo del moment. Ell no va fundar la religió cristiana com tampoc Moisès va descobrir els deu manaments que el codi d’Ammurabi, rei babiloni, ja contemplava 1750 anys abans.
Fos com fos i després que Pau de Tars judeo grec de la branca dels fariseus (any cinc de la nostra era) amb una gran habilitat històrica descobrís que podia germinar el cristianisme a traves del humanisme practicat per Jesús i la seves controvèrsies amb la societat del moment, ens ha conduit al moment actual.
l’Emperador Constantí, convers del paganisme al cristianisme a l’any 313 l’edicte de Milà estableix que el cristianisme és la nova religió del imperi. Edicte que l’Església amaga però que no és altra cosa que la fusió del judaisme, la religió pagana del sol i la dels egipcis. Avui la mitra, el sol i el basto son elements símbols cristians que encara utilitzen els dirigents de l’església catòlica.
Lentament però la branca cristiana s’anava imposant a la religió judeo cristiana i aquest situaven als jueus com responsables de la mort de Jesucrist.
L’església cristiana amb el temps no només guanyava adeptes, també aliats poderosos com regnes, cavallers i terratinents de l’època. Aquest fet va disposar que els coneixements que no produïen mes la por al desconegut, convertís a l’Església amb un poder terrenal i ple de coneixements. Fins i tot feien crides militars per alliberar Jerusalem i reis s’ho jugaven tot en nom de l’Església.
El temps però, i de forma inexorable anava deixant petjada del que mai ha esta la Església catòlica apostòlica i romànica, una societat justa i repartidora de les seves riqueses.
A la Península ibèrica al 1713 amb el reis catòlics i en nom de l’Església s’inicia la reconquesta per fer fora al Ándalus que feia més de 8 segles que hi eren, com abans i van ser els romans i d’altres.
Son els mateixos que acabada la “reconquesta” foragiten als jueus sefardites, en nom de la Santa Església catòlica de la Península.
Al segle XVIII, XIX i XX però i amb noms més moderns “PROGROMS” la persecució contra els jueus comença a la Rússia dels Zars, a Ucraïna, Polònia, Argentina i Marroc. El Progroms a Alemanya pel seu impacte històric, general i com genocidi i crims de guerra, és el pitjor de tots. Mes de 6 milions de jueus serien assassinats als camps de concentració nazis.
L’església catòlica no fa gaire va segellar la pau amb els jueus. Però combatre segles d’antisemitisme tenint en compta que la situació GEO estratègica on comparteixen interessos àrabs, petroliers, seguretat internacional més reconeixements, és un escenari perillós.
De fet tant perillós com el fet que Hamàs grup terrorista armat palestí, sense encomanar-se a Deu, aquest 7 d’octubre, entres en territori israelià i sense cap consideració assassines, violes, tortures i prengués com hostatges a gent gran, dones i petits. En el nom d’Ala i d’una pretesa repressió exercida pels israelis cap a ells. El que no diuen els palestins de Gaza és que a Israel els palestins jueus viuen en llibertat, a Gaza no.
Matar o morir per idees religioses era el que feien els avantpassats, per conquerir territoris i riqueses. També ho feien perquè els mitjans que tenien per sobreviure eren limitats.
Avui. Segle XXI ningú, insistim ningú hauria de morir ni per Crist, ni per Ala, Mahoma, ni per Buda. Avui la gent, la carn de canó, mor per interessos econòmics i ideològics.
Que els palestins callin o donin aixopluc a organitzacions terroristes en nom de la llibertat és un insult com el que feien els nazis en nom d’una nova concepció física. Que el mon àrab, ple de riqueses no en vulguin saber res dels palestins, ho diu tot. La misèria dels palestins no és culpa d’Israel. El mon àrab te els recursos per mostrar i demostrar la seva solidaritat.
I per acabar i no amb nom de cap deu, el poble jueu te dret ha viure amb pau, llibertat i democràcia i qui ho vulgui impedir els donarà la raó perquè aquests cridin als quatre genets del apocalipsi.