El futbol club barcelona, fundat per un suís, Joan Gamper al 1899, d’aparences catalanes, sempre ha estat un club espanyol que ha competit a la lliga espanyola i que quan ho ha fet fora, mai s’ha pogut desempallegar de que es un club espanyol.
Tumultuosa ha estat la historia del Club. Creiem que els fets que han succeït des de la seva fundació han marcat estil i fins i tot creiem que volen o no, n’ha format part d’altres qüestions que aparentment semblaven ideològiques.
I ens han enganyat i ens hem ben confós. El futbol club barcelona, mai ha esta un partit polític ni cap organització generadora d’opinió ideològica. L’únic que si que hem tingut és una plataforma d’opinió utilitzada segons el context.
Al 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera i per una xiulada i desafecte al himne espanyol, va tancar durant sis mesos el camp. Gamper és va exiliar. 210 anys sota la bota dels borbons i una xiulada va ser la màxima confrontació amb Espanya des de el 1714 amb cara i ulls.
Franco ho va tenir clar i els seus alevins també. Calia exterminar qualsevol testimoni de catalanisme, que per això va fer la guerra. Al 1936 al president del CFB, Josep Sunyol i Garriga i els seus dos acompanyants varen ser assassinats per un escamot falangista.
Castella, i els conversos espanyols sempre ho han tingut clar i de testimonis, documents i fets els catalans els hem tastat de valent, com per saber les seves intencions; Anorrear Catalunya.
Desdibuixar i eliminar la catalanitat del CFB, ara s’està fen des de la presumpta democràcia i des de la projecció d’un negoci, on guanyar títols i diners està per damunt de la dita; És més que un club.
L’espanyolització de Catalunya també ha i està afectant al CFB. Els socis antics moren i els nous, la majoria no se’n fan per catalanisme ni per que és més que un club. Els nous socis ho son per la projecció esportiva del club i punt. És un fet i queda pales el que diem amb presidents com el Nuñez votant del PP, o com Bartomeu contrari a la independència de Catalunya. Ha, i per cert amb un museu que porta el nom d’un delinqüent i una samarreta d’un borbó condemnat.
Amb Mesi o sense, el CFB pot ser un dels grans. Ara be, si només tenim la proposta per fer-lo competitiu dins d’Espanya, que ningú en tingui dubtes mes d’hora que tard deixarà de ser dels socis i és convertirà amb un club vulgar i espanyol per molts títols que guanyi. L’únic que guanyarem és que a mes ingressos millors fitxatges i potser més títols. Igual serem campions, però segur que deixarem de ser més que un club.
Ens compensa estar subjecta a una lliga on el seu President, Tebas, fa i desfà contra el Barça i contra Catalunya, amb una federació d’arbrits que ja sabem com ho fan, amb unes recepcions als camps contraris plena de catalanofòbia i racisme. Creiem que no, i sobre tot si la majoria de catalans volem la independència.
El CFB és una institució privada i com a tal pot decidir on juga, amb quina lliga i fer-ho perquè així o decideixen els seus socis. Cridar al minut 17,14 al camp “in... inde.... independència” ha de tenir les seves derivades. Fer-ho i que no passi res, és exactament el que ha passat l’1 d’octubre del 2017. Els catalans no varem fer res i Espanya, el seu Estat i les forces repressives si.
Sembla que el Joan Laporta vol la independència de Catalunya. Potser és el moment que ho demostri i no ni a prou amenaçant amb una lliga d’alt nivell a Europa que dir que fins aquí i que el Club Futbol Barcelona damnarà jugar a qualsevol altra lliga europea. Ni ha que ho fan i és totalment legal a la UE. Volem ser lliures i independents?, doncs el que és més que un Club, avui ho te tot de cara per començar a exercir la independència. És una reflexió.
RSS Feed
