Alguns catalans deuen pensar que perquè tenim un Conseller/a de justícia tenim capacitats jurídiques i legislatives sobre tot l’entrellat i processos judicials.
Possiblement el fet que l’escola que prepara als futurs jutges per Espanya i el seu Estat, estigui ubicada a les muntanyes de Collserola (Barcelona), els faci pensar que una part de la justícia serà catalana.
DONCS NO. Res més lluny de la realitat. NO és nomes que l’escola sigui elitista, és com si en lloc d’estar situada a Collserola, ho fos a la “Sierra o al Valle de los caidos”.
No controlem el sistema pedagògic, ho fa l’Estat. No controlem cap concepte que suposi millorar la base democràtica i la justícia justa. No controlem els objectius de la fiscalia, perquè depèn directament del “Gobierno de España” Vaja, tenim un Conseller/a de justícia a Govern, que a més cobrar, l’únic que fa és legitimar la justícia espanyola, que la practiquen tribunals, jutges i fiscals a major gloria de la España una. Sobre les presons i les competències en parlarem un altra dia.
Seguim. Tot en castellà. La “lengua del imperio”. Fins i tot el bon dia. Que només menys d’un 9 % totes les sentencies a Catalunya siguin en català ja ho diu tot. El pitjor és que ni el Conseller de torn, ni el Govern, ni el Parlament de Catalunya hi poden fer res. L’única llengua oficial a tot l’Estat espanyol és el castellà. I punt diuen.
No ens enganyem totes les institucions del Estat espanyol treballen per espanyolitzar-nos i, el poder judicial n’és un dels basics.
No és que el TSJC haguí de fer el MIR, és que l’entramat judicial està preparat per mantenir a ratlla Catalunya. Control i observança del compliment legal legislat al Congres a Madrid.
Només cal saber des de on es va iniciar tot el procés judicial, jutjat nombro 13 avalat pel TSJC, per tenir-ho clar. Desmerèixer i perseguir als independentistes és la maximal judicial. La del TSJC també.
Desempallegar-nos del poder judicial espanyol instal·lat a Catalunya només és possible amb la independència. La resta collonades o assumir que al màxim que podem aspirar és ser una “Comunidad Autónoma” de regim comú.
Tots els experts deien que el judici fet a Madrid contra els “líders” catalans és de ple dret una anomalia. S’hauria d’haver fet, si hagués calgut, a Catalunya. Presó preventiva i condemna. El Llarena, instructor i el Marchena president de la sala van executar la feina a la que tot el sistema judicial està preparat. Als enemics i contraris a la unitat territorial repressió i càstig al màxim nivell.
La sentencia estaba escrita. Sabent-ho haurien d’haver demostrat que són uns patriotes, i el fet de no haver utilitzat el dret a parlar en català i haver demanat als seus defensors el mateix, va ser una renuncia que pagarem car.
Si en un judici, d’expectació mediàtica potent, som incapaços de deixar clar que la justícia espanyola no és justa i defensar el perquè volem la independència, potser, i ve al cas avui per la situació del català entre els joves de Catalunya és preoucupant, és que els presos politics mai han volgut la independència de Catalunya.
Van cedir i és van agenollar amb la peregrina justificació que així, amb la llengua del imperi, la defensa i arguments és faria millor. Aquest fet seria el primer èxit del Marchena. El segon el que cap pres diria és que no reconeixia el Tribunal.
El judici i la seva sentencia van deixar clar que ni unitat, ni estratègia. Avui en tenim la mostra; dos anys de coll i la unilateralitat al calaix. I així no només no anem be, sinó que sembla, o no, que qui governa a Catalunya és el TSJC.
RSS Feed
