Al 2030 tindre 79 anys. Desitjo arribar-hi i si pot ser com em trobo ara. Els que tenien 79 anys al 2017 en tindran 92, cosa que els fa més pelut ser-hi i amb bones condicions físiques.
L’Aragonès ens acaba de sorprendre amb aquesta data del 2030 per haver votat la resolució del conflicte. Ja no diu ni que serem lliures o independents de “España”. Sembla que l’únic que tindrem serà un diàleg o negociació permanent i, potser algun “seitonet” al cove. Avui amb els del PSOE i una mica els podemites i potser demà amb els del PP i Vox.
Han passat gairebé dos anys des de la investidura del Pedro Sánchez a canvi d’una mesa de diàleg, ara taula de negociació on ER ens va vendre que l’estabilitat del “Gobierno de España” depenia d’ells i que passarien coses.
Certament n’han passat i n’estan passant. La repressió judicial continua, els exiliats són al exili, és va impedir investir al MHP Puigdemont, es va destituir un President per una pancarta i llevar-li l’acta de diputat. I mentres tant això passava ER al Congres ha recolzat tots els Decrets espanyols. Sembla que tot plegat només tenia un objectiu; indultar als presos.
O sigui. Desprès de la sentencia del TC on és retalla un Estatut aprovat al Parlament, al Congres i amb referèndum inclòs, a l’any 2010. Una manifestació històrica on i era tothom va ser l’iniciï de tot plegat. Va ser el 10 de Juliol del 2010 amb el lema de “Som una Nació nosaltres Decidim”.
Al 2030 hauran passat 20 anys. Alguns diran que comparativament amb altres processos són poquets. Obviar que cada procés te el seu context ens pot situar en l’error total.
Per exemple a la India, Gandhi no disposava dels mitjans per comunicar-se com els d’avui. Les seves convocatòries per qualsevol acció duraven mesos. Avui amb dies comuniquem que volem, com ho volem, com ho farem i fins i tot podem quantificar si tindrem èxit garantit o no en dies o setmanes.
La independència de la India va començar al 1857 amb diversos moviments. A l’any 1915 apareix Gandhi i estableix el que avui li diem full de ruta.
El moviment no anava contra el poble britànic, sinó contra una administració colonial injusta.
Unir totes les ètnies que patien per reclamar objectius basics que desprès és convertirien en el perquè de tot plegat.
Iniciar un moviment reivindicatiu pacífic per anar captant adeptes a la causa.
Amb una força popular prou organitzada al 1920 s’elabora el que serà la Constitució per un objectiu final; la independència.
Finalment i amb presó inclosa, la “marxa Gandhi i el moviment de desobediencia civil” posaran al imperi britànic al límit.
Gandhi mor al 1948, però el moviment per la independència al 1942 ja és la força majoritària i al 15 d’Agost del 1947 la India és converteix en un Estat lliure i independent.
Tot el procés, que inicialment és feia a peu i amb carro, dura 90 anys.
No qüestionem que al 2017 fos massa aviat per proclamar la independència de Catalunya. Però teníem un full de ruta i les institucions catalanes per mandat democràtic van fer el que tocava. Llàstima no haguesin acabat la feina encomada i acceptada.
Avui i, desprès que els d’ER han assumit, que per negociar millor fer costat a una part els repressors, d’esquerres diuen, el President Aragonès ens sorprèn amb un nou calendari, que dona aire als espanyols, fins el 2030.
El més greu però, és que no ens explica quina és l’estratègia per negociar els nostres drets com a poble i, no és només que ens diguin, des de l’esquerres espanyoles o dretes que ni dret a l’autodeterminació ni hòsties, és que no ens traspassen els aeroports, ports, autopistes, trens, beques, la hisenda, i ens recorden contínuament que tota legislació que és faci al Parlament sempre estarà supedita a la del “Congreso español”.
Gandhi ho va tenir clar, la desobediència civil era el camí. Aquí sembla que el camí és legitimar el regim del 78, amb els borbons incorporats per Franco i amb una part del Estat espanyol netament d’arrel franquista. A Madrid fins i tot ja recuperen als seus assassins com el general Millan Astray.
No dir-nos que farem si la taula de diàleg – negociació, fracassa, senzillament només pot dir que el procés per ER, és una entelèquia i, que ni ahir ni avui ha servit ni com arma per negociar.
Si Junts i el MHP Puigdemont pretenen desgastar a ER, com feien ells, i no proposen un full de ruta creïble, al més que previsible fracàs de la taula, a les hores si que podrem dir, com el Tarda que l’únic que ha fet és “seguidisme” de ER.
Sense lideratge, sense full de ruta, sense compromís institucional i social i, abdicant a la lluita, només ens dura a la derrota final. Al 1714 varem perdre però lluitant i amb honor, És el mínim que volem dels que lideren i dirigeixen el País, amb una diferencia ara podem guanyar.
RSS Feed
