L’SNP i els Verds han pactat fer un Referèndum dins de la seva legislatura (abans del 2025), i ho han fet sense saber que farà o dirà Anglaterra.
L’ex primer ministre angles Cameron, ho va deixar molt clar; “Abans que un patriota angles, soc un demòcrata” i Escòcia va tenir el seu Referèndum per decidir si els escocesos volien la independència o no. Per poc, però va sortir no. Escòcia i desprès de les darreres eleccions i amb la seva majoria absoluta pro independència i torna.
La sortida d’Anglaterra de la Unió Europea i saben que els anglosaxons acostumen a practicar la democràcia i respectar els drets fonamentals són el binomi que farà possible que Escòcia sigui el proper Estat que s’integri a la UE.
A Escòcia la seva llengua reconeguda per Anglaterra sota la Carta Europea de les llengües minoritàries és un garbuix ple de matisos que avui són l’escocès del nord, del sud de l’est i l’oest a més del gaèlic de procedència germànica. Malgrat tot avui l’anglès és la llengua més usada. Aquest fet demostra que la independència te poc de “component identitari”. Els escocesos ho tenen clar; “Volen decidir-ho tot i fer-ho des de Escòcia”.
Sembla com si els nostres actuals líders a Catalunya no entenguin que no és el mateix que les decisions es prenguin a Catalunya o fora.
Si decideix Madrid, que ningú en tingui dubtes, Catalunya només rebrà la morralla. La independència, avui, ningú amb sentit comú, la vol per tenir enemics.
És vol per construir el futur, per conservar el que ens fa poble i com no per teixir espais de solidaritat i llibertat. Això si, des del més absolut respecte a cada poble.
I no, no és aquest el tarannà dels castellans, avui espanyols. I la historia i els darrers fets ens mostren la cruesa d’una realitat que sembla no volen canviar. Com deia Machado; “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón". I no només als catalans, també als bascos i gallecs. Els comuners de Castellà ja van tastar el pa que si dona.
Diuen que tenim el 52 % de vots a favor de la independència i 74 diputats pro. Majoria absoluta al Parlament i un Govern de coalició format per ER i JxCat. Els cupaires com sempre condicionant però sense jugar-se res.
I el més sorprenent és que han fet una proposta per anar-hi condicionada a un diàleg i negociació, de moment inexistent, sense deixar clar que l’objectiu és la independència.
Costava tant poc. Primer admetre que el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser legal d’acord el mandat del Parlament, que el seu resultat, malgrat la repressió i el boicot espanyol, va ser d’un SI aclaparador a favor de la independència i que si el “Gobierno de España” i el seu Estat pretenen fer de la Taula un procés dilatador, el Govern de Catalunya amb sessió plenària del Parlament implementaria la República catalana. Així és negocia. La resta és admetre que som uns vassalls i que ens conformem amb el que ens donin.
Dir-nos que tot està supeditat al resultat d’una taula, que per les declaracions de ministres i el seu president, serà per tractar el peix al cove, és un engany. Només podrem creure a ER, JxCat i CUP si fan una declaració conjunta que digui: Si desprès dels dos anys de coll, Espanya i el seu Estat no reconeix els drets del poble català, es convocaran eleccions autonòmiques amb una candidatura de País, on el Programa polític tingui només un punt que digui: Si la voluntat popular és manifesta majoritàriament a favor de la independència, constituït el Parlament i des de el parlament és publicarà al DOG la llei de Transitorietat Jurídica i que la República catalana queda instaurada.
Seran unes eleccions autonòmiques, legals, convertides en plebiscitàries i que les anul·lin si volen.
De moment Espanya i el seu Estat continuen treballant per escarmentar-nos i per anorrear-nos definitivament. No revelar-nos és la mort anunciada de Catalunya.
RSS Feed
