La normalitat és que uns quants decideixen fer política per motius IDEOLÓGICS I DE PAÍS. d’altres en tenen prou vivint i consumint.
Els que s’apunten a les esquerres sempre han cregut que és l’espai on més justícia social, solidaritat i fraternitat es practica. També és l’espai on la memòria és més curta i de vegades inexistent.
A Rússia, l’any 1919 el poble esclavitzat va fer la seva revolució. Les dades d’aquest fet i fins avui, ens demostra que de justícia social, solidaritat no interessada i fraternitat ha brillat per la seva absència. I els que la van liderar s’autoanomenaven comunistes, d’esquerres i socialistes. N’és un exemple.
A la España dels borbons, sempre unificadors, la segona República, espanyola clar, tot i algun “Estatut regional” els que anaven d’esquerres volien i pretenien canviar el mon i fer una revolució a l’estil de Rússia. A la España de l’època existien indrets com les Hurdes (foto de l'época) a Extremadura on és vivia com a la Rússia dels Zars.
Curiosament els nous líders de les esquerres aviat comprarien barrets i bastons. Els calia integrar-se als nous temps combinant-t’ho amb un miratge per passar de l’obrerisme a una nova classe social anomenada l’aristocràcia funcionarial d’esquerres.
Els mateixos que van treballar, lluitar potser no tant, per acabar amb els borbons i instaurar la II República espanyola, insistim, van ser els mateixos que van abdicar d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques i també els mateixos que van pactar amb el franquisme la restauració del borbó i la renuncia a reclamar danys i perjudicis per tota la dictadura franquista.
Els de dretes, ahir i avui, ho tenen millor. El seu paraigües és el capitalisme, que de vegades s’adorna amb ínfules democràtiques per amagar un sistema injust socialment. Liberalisme, demòcrates cristians, nacionalistes indefinits, i d’altres que no saben que són utilitzats, però que ja els hi va be donat que viuen dins les franges superiors que els garanteix el màxim consumisme i un benestar que deu ni do. I per garantir-ho diuen que som dins d’un estat de dret, on ells fan les lleis i controlen tots els aparells del Estat.
Tothom s’ubica i, com és manifesten, dependrà del nivell cultural de cada escu. Avui dir que ets de dretes i d’esquerres és un oximoron. Per cert el centre polític i social fa estona que no existeix. El centre és la baula que permet al capitalisme fer concessions sense que és noti la seva màxima; Els beneficis i el creixement productiu són irrenunciables tot i que comporti classes socials i injustícies planetàries.
Ser seguidor del PP, ahir AP i abans d’ahir falangista franquista, comporta dur a sobre la macula de colpista i assassí, per molta llei de la memòria històrica i, per molt que es digui jo no hi era.
Ser-hi i votar-los només pot ser perquè comparteixes el seu historial i com no els seus pilars ideològics; “Cristo rey, la unidad de España, i la monarquia dels borbons”. Pilars que seran defensats per ells amb sang i fetge quan convingui.
Curiosament, avui, i són fets demostrables les esquerres espanyoles, defensen al borbó imposat per Franco, l’Església, tot i que la Constitució espanyola és declara aconfessional i com no, acèrrims defensors, com els franquistes i borbons, de la unitat territorial d’España.
El que ja és curiós i, de traca i mocador, és veure com els espanyols, de dretes i d’esquerres, continuen votant-los malgrat el grau extraordinari de corrupció i malifetes on només paguen els mateixos que els voten. Deu ser que tenen “bula papal” i això els permet ser els nous capellans del sistema. Beneits per la Esglesia, però no gratis i que avui com ahir amb les butxaques plenes i fen la seva pedagogia que d’esquerres i progressista no en te res.
És historia. Les dretes són els hereus dels absolutistes i dels dictadors, que amb el recolzament dels que amagaven la cultura, anaven construint la ideologia del futur pels vius recolzada amb la mort. Son els que han fet del dret a la vida el seu gran negoci.
Els de les esquerres i sabedors que ara la cosa no va de principis ni de dignitat, són, insistim, igual que els de dretes. Poden ser corruptes, mentir i fins i tot dur algun cadàver a les seves motxilles i no envermellir-se. El temps que a un militant d’esquerres se’l veia venir de lluny ha finit.
Una diferencia hem de destacar, mentrestant els de dretes assumeixen sense avergonyir-se del seu passat, els d’esquerres és passen tot el dia dient que són els mes solidaris, els mes progres, els mes ecologistes i sobre tot els mes antifeixistes. Que dura és la vida quan s’admet sense dir-ho que qui governa és tot el contrari i s’accepta en nom del capitalisme. La seva bula papal ara ja supera i amb escreix als de dretes.
Doncs si, la militància d’esquerres és la mes estranya i mes contradictòria ideològicament. S’auto anomenen solidaris i callen quan els que governen, que diuen ser d’esquerres, ho fan mes a favor de la classe podent que dels abandonats. Diuen que son progressistes quan el seu Govern calla, quan els seus funcionaris maten immigrants a la platja. Diuen que son fraternals i no respecten als pobles i volen fer-ne un de sol.
És fins i tot pitjor. Els seus valors davant les accions dels seus dirigents no paguen preu i se’ls te com els salvadors de la pàtria.
Unes esquerres corruptes dins i fora de les estructures i institucions del Estat amb fets condemnats i sentenciats haurien de servir per dir fins aquí. Només uns quants, els mes analítics i mes conscienciats ja ho han fet. Els vividors de la cosa publica no i no s’ha n’avergonyeixen. Extraordinari.
Espanya i el seu Estat són un producte que ratlla la esquizofrènia. Els partits espanyolistes encapçalen el ranking de podridura i corrupció i els espanyols de dretes i d’esquerres els continuen votant.
No tenen ni la decència de fer obra nova i ressorgir com au Fènix. Deu ser perquè tenen la bula papal. La resta com perfectes imbecils a votar-los i segur que si ningú els votes, fins i tot el regim del 78 cauria pel seu propi pes.
RSS Feed
