Potser la revolució més “salvatge” en termes violents, va ser la que van fer els russos a l’octubre del 1917. Revolució que va tenir un impacte a Europa i Amèrica extraordinari.
En termes ideològics, s’imposava la lluita de dos conceptes que durant molt de temps han estat confrontats; comunisme vers capitalisme.
Les dades esfereïdores ens mostren que la majoria, gairebé tots, els pobles han fet camí cap la seva independència de forma mes o menys cruenta. De moment els que ho han intentat sense confrontacions cruentes, alguns pactant, no se n’han ensortit.
Gairebé tots els Estats, declarats democràtics i, desprès de la segona guerra mundial, s’han afegit a la Declaració Universal dels Drets Humans que l’Organització de Nacions Unides va proclamar per convertir processos revolucionaris en processos pacífics i democràtics. Qualsevol poble te dret i, els seus membres, a decidir el seu futur. Ho diu i esta escrit l’article 15.
I Catalunya durant anys va intentar pactar amb Espanya i el seu Estat per fer una consulta. La del 9N, és va fer, però a contracor del “Gobierno de España” i amb una certa repressió jurídica i penal. I no tenia caràcter vinculant.
El govern de la Generalitat i el Parlament no van fer res més que exercir el dret legítim de representació d ‘acord la voluntat popular i amb un Programa polític mai censurat.
Pacíficament i democràticament era el discurs i els fets sempre ho han avalat. Ni un paper al terra, ni un vidre trencat.
La negativa insistent a pactar el dret d’autodeterminació per part del “Gobierno de España”, i amb totes les raons, drets i espoli, ens va dur al Referèndum o Referèndum. Amb dues lleis aprovades al Parlament, la del Referèndum i la Transició jurídica per si el si a la independència guanyava. És volia i pretenia un procés, que la llei internacional determina, que fos acceptat pel concert democràtic internacional.
El resultat tothom el coneix. Repressió general contra els catalans i silenci d’aquells que van promoure la declaració Universal dels Drets Humans.
La nostra “revolució” no la volem fer en termes violents. La reflexió, donat que no volen pactar, que no s’admet la legitimitat dels representants catalans, que la legalitat espanyola se’ns imposa pel damunt dels drets que te qualsevol poble, quin camí ens queda per decidir els nostre futur.
Quan una llei no és pot, o no és vol aplicar, potser millor derogar-la. Fer veure que s’és demòcrata, però aplicar la repressió per impedir drets, tard o d’hora acaba on ningú hi vol ser, la violència.
RSS Feed
