Ni derogació ni reforma. Ras i curt un intercanvi mesurat, per fer veure que Espanya i el seu Estat compleix amb el que fa estona demana la Unió Europea: “Eliminin vostès la terminologia de sedició si els termes emprats per decidir són escrupolosament democràtics”.
Ens cal recordar, el temps de l’oblit passa rapit, que els únics que van emprar la violència van ser els espanyols, les seves policies i la seva judicatura. Que per cert, la UE va practicar, davant dels fets, un silenci ignominiós.
Recordar el que va dir i proposar el Pedro Sánchez a la seva investidura, no serveix per res. I si, va dir que derogaria la Llei Mordassa. Va dir que obriria un procés negociador en termes de diàleg sobre la base del compromís adquirit amb ER, dret a la autodeterminació i amnistia. Desprès de dos anys ni una cosa ni l’altra. Una taula decorativa convertida amb la bilateral bis.
Sánchez és un artista en l’esport de risc del “trilerisme”. De fet ningú el pot superar. Ha incorporant a pretesos adversaris a les seves files. Ho ha fet amb els podemites i comuns i esta a punt de fer-ho amb ER. Be amb ER ho farà permeten un nou tripartit.
La proposta del Sánchez, i ara venuda com un gran èxit de la negociació i diàleg pel Govern espanyol i els de ER, d’entrada és una nova glosa a la unitat pàtria dels espanyols.
Els que van fer possible l’1 i el 27 d’octubre eren i continuen sen uns delinqüents. Ahir amb uns anys de presó i amb la nova llei uns altres, però deixant clar que va averi-hi delicte. No hi ha derogació de la sedició.
Però és pitjor, la nova llei treu un nou concepte que estarà penat, fins i tot amb més anys que la sedició; DESORDRES PUBLICS AGREUJATS.
Posar urnes, mirar amb descortesia un policia, manifestar-me pel dret a la vivenda, al treball, per un conveni digne, per una escola publica, per una sanitat universal de qualitat, per una pujada de preus, contra el borbó, contra l’espoli que patim els catalans, a favor de la independència de Catalunya. Seran delicte i sota la interpretació del jutge de torn la quantia amb anys de presó i diners.
ER no sap o no n’és conscient del que ha fet amb el PSOE i UP. Ha permès que es criminalitzi el sagrat dret de manifestació i expressió.
Ho tenim clar. Tant Espanya com ER volen tancar la darrera carpeta que els impedeix parlar d’una normalitat absoluta al “reino de España”. Els exiliats, amb el MHP Carles Puigdemont al capdavant, són la clau de volta per quan toqui pugem implementar la República catalana. Ells ho saben i molts d’aquí també.
Per acabar, som dels convençuts que ER i la seva persistència amb no fer una moció de confiança, o convocar eleccions, és degut al convenciment de que el Pedro Sánchez els donarà prou satisfaccions que podran vendre com èxits. Amb el que ER no compta és que la caixa de la hisenda espanyola no està per bromes, que a la UE tenim una inflació galopant, que el PSOE va tenir dues clatellades electorals històriques a Andalusia i Castella la Mancha i que per poder sen l’amo de la partida a Madrid ha de tenir alguna victòria a les properes eleccions. I donat que Roma no paga traïdors, li vaticinem a ER que ni la seva taula de diàleg tindrà cap èxit, ni que els nous PGE compliran amb Catalunya. Abans està Espanya, el seu Estat i Madrid.
Per cert amb el segon tripartit ER tenia 22 diputats, a les properes eleccions en van tenir 10.
RSS Feed
