El 25 de novembre del 2012, va desfermar-se la persecució més cruenta que hom recorda, per matar políticament l’única persona que pot liderar el procés de transició nacional, Artur Mas.
Partit popular, Ciutadans i fins i tot sectors del PSC, és van conjuminar amb l’objectiu de desacreditar personalment al President. La lectura interessada del resultat electoral, ho permetia. CiU havia perdut 12 diputats.
10 mesos després, no només no han pogut liquidar al President Mas, sinó que la seva força i credibilitat va en augment. Estabilitat en el govern, majoria al Parlament i una gestió complicada, gràcies al govern espanyol, visualitza un lideratge potent, ajustat a complir tots i cada un dels pactes i compromisos electorals fins al final.
Aquest 25 de Setembre, serà recordat al mateix nivell que la “via catalana per la independència”. El poble ha fet la seva feina i el Parlament de Catalunya, amb el President del govern català al capdavant, també.
Abans del 31 de Desembre, tindrem una nova llei de consultes, i per fi sabrem la data i la pregunta. La resolució política, aprovada per CiU, ERC, Iniciativa – Verds, i les CUP, ho avala legítimament i legalment.
Tot i que era previsible, no per això deixa de ser lamentable, els socialistes s’han situat al costat de la Espanya negra, recalcitrant i intolerant. Ells han visualitzat que defensen un estat que ens va a la contra i fer-ho des de el Parlament significa que, catalanistes, sobiranistes, federalistes, independentistes i espanyols, estan en el mateix sac, el que en Pere Navarro i els seus han decidit. Ells s’han posat al costat dels que no volen que els ciutadans de Catalunya votin, ells han avant posat la legalitat espanyola abans que el dret que te un poble per decidir-ho tot. Ells definitivament només reconeixen un poble, l’espanyol.
Potser per afeblir al President Mas, alguns parlen de lideratges compartits i fins i tot els més agosarats diuen que el President segueix el guió que d’altres li marquen i ho sostenen fins i tot personatges com el Duran. L’altra teoria de que gracies a una no majoria absoluta de CiU s’avança en el procés, és estrafolària i sense cap tipus de rigor analític ni polític.
En Mas, i amb 62 Diputats i amb el recolzament pressupostari del PP, va anar a Madrid per negociar el concert econòmic. Mas podia fer el de sempre, ”hem encetat un període de negociacions i estem esperançats que donaran els seus fruits”, d’això abans se’n deia peix al cove. Contràriament i per primera vegada, el nostre President és va plantar i va fer-se seu el clam de la ciutadania i ho va fer sense cap acord de legislatura.
Podrem, ideològicament discrepar del que vol i desitja el President Mas, però el que no podrem i no hauríem de fer és posar en dubta que som al davant d’un patriota i que per aquelles coses de la vida, és el nostre President i el que lidera el darrer procés d’alliberament nacional. Gràcies President, estem amb vos pel que calgui menester.
RSS Feed
