
És la darrera andanada, el PP i UPyD, s’han posat d’acord per blindar el castellà, si no ho està prou, perquè sigui l’única llengua vehicular arreu de l’estat espanyol. Volen aprofitar que són majoria al Congrés espanyol i com diuen els “pensadors” de les FAES, ara és el moment per liquidar l’estat de les autonomies, i posar el poder de l’estat don no s’havia d’haver bellugat mai.
Franco, Rajoy, Rubalcaba, Felipe, Bono, Aznar, Cospedal, Guerra, Ibarra, Navarro, Lopez, Zapatero, Camacho, Cañas, tenen un tret comú, viuen i cobren per declarar el seu espanyolisme, negant la realitat castellana, catalana, basca i gallega.
No ni a prou reclamant el dret a decidir. Aquest dret i mentrestant exercim el dret a votar el tenim i som els votant els que donem legitimitat. Després la majoria parlamentaria i d’acord els seu programa polític governa i fa les lleis que són les que donen la legalitat. Ara ens volen entabanar amb debats estèrils i fora del que toca. Els catalans volem exercir, no el dret a decidir, sinó l’autodeterminació amb tot el que vol dir.
Estat, nova realitat nacional, plasmada amb un nou passaport i tarja d’identitat, deixar de ser espanyol, tenir una hisenda pròpia, decidir-ho tot a Catalunya i des de el Parlament català. Això és el que volem ara. Volem deixar de ser espanyols, i volem fer-ho democràticament i pacíficament, però al cap i la fi, el fons de la qüestió és mol simple volem ser catalans, decidir com ens gastem els nostres recursos i tenir vot i veu en el concert mundial dels estats.
Mai hem estat els catalans els que hem anat a catalanitzar les Espanyes. Mai hem estat els catalans els que hem governat a Madrid. Mai hem estat els catalans els que hem començat les guerres. Mai hem estat els catalans els que hem viscut de la subvenció i de la trampa.
Catalunya sempre ha volgut ser i per això, jo que vaig ser espanyolitzat pels franquistes als anys 50, 60, 70, i 80, en soc la proba vivent que van fracassar i també fracassaran amb els meus, que hores d’ara ja saben que volen ser i que no. Espanya i el seu estat, han tingut 3 segles per demostrar i construir des de la diversitat i el respecta als pobles i les seves costums, historia i llengua. Han fet tot el contrari, imposar una llengua una cultura i una sola historia.
Quan diuen que no hi ha marxa enrere, és perquè la realitat obtusa i ferotge, ens descriu acuradament que mai hem tingut amor, ans al contrari, voler fer-nos i convertir-nos amb espanyols, ha estat el seu fracàs i error. Hem trigat 3 segles i molts virtualment ens donaven per residuals i integrats a la nova realitat encunyada pel Felip V i Franco, però res més lluny. Catalunya i els catalans, volem ser i ens sentim orgullosos de ser catalans. Només una minoria, per llaços sentimentals o per quintacolumnistes, s’oposaran a que Catalunya sigui lliure. Ara però, ningú podrà aturar democràticament el que volem que no és res més que votar democràticament i lliurement per decidir si continuem amb la legalitat actual o comencem altra cop ha fer la nostra.
Cap amenaça, cap tercera o quarta via, cap proposta econòmica, podrà fer que una majoria aclaparadora desitgi trencar amb aquesta Espanya rància, plena de corrupció i vividora. Ni tots els Duran i Lleida, ni tots els tertulians defensors de l’Espanya negra, ni tots el grups “mediatics i empresarials”, aconseguiran que fem un pas enrere i estem cofois perquè per primera vegada la classe política, que te la majoria al Parlament amb el nostre President Artur Mas al capdavant, aquest cop no s’arronsen i lideren el procés de la transició nacional d’acord és manifesta el poble català.