En Duran i Lleida, diputat al Congrés espanyol, secretari general de la federació de Convergència i Unió, portantveu del grup parlamentari a Madrid, president de la comissió d’exteriors del Congrés i ambaixador plenipotenciari representant el Congrés espanyol i de facto del govern espanyol de torn, ha proposat el que ell anomena la “tercera via”, via però, d’ample espanyol.
De res ha servit que el nostre President, ahir en sessió parlamentaria, proclames que el temps de les terceres vies s’ha acabat. Avui a Rac 1 entrevistat pel Basté, ha tornat ha donar lliçons de autosuficiència i d’espanyolitat, res ha dir i te tot el dret, però ara ja no hi ha dubte, ell mai serà una solució, ell és un problema pel procés, pel Mas i per Convergència.
No és que posem un dubta que tingui tot el dret democràtic ha exposar el seu punt de vista i proposar les vies que cregui convenients, el que diem, és que no te cap sentit que ell continuï sent el portantveu del grup parlamentari a Madrid i secretari general de la federació. La confrontació sobre el posicionament polític entre Convergència i Unió s’ha de resoldre immediatament. El president de Convergència i del govern català defensa l’estat per Catalunya i l’acabament de l’autonomia. En Duran vol més autogovern i mantenir-nos per sempre més dins d’Espanya. Les dues posicions són antagòniques, i clares. Cal resoldre aquesta situació abans no entrem en processos consultius. Defensar el contrari, només te una lectura i conclusió, ruptura, trencament, divorci. Fer-ho ara clarifica i permet futurs acords en defensa de la democràcia i dels interessos de Catalunya. La consulta o eleccions seran autentiques si totes les posicions hi participen i ara la d’en Duran cal que hi sigui, però amb la claredat que suposa defensar-ho des de posicions partidistes pròpies.
El Duran i Lleida te la notorietat que te per ser soci amb CDC. De fet Unió esta formant part del govern que presideix Mas i escoltar a la vicepresidenta Ortega i militant d’Unió defensant la posició estratègica d’en Duran, oposada a la que defensa el govern i els seus socis de governabilitat, grinyola, i en lloc d’afavorir, ara resta credibilitat al President. Ara pressionen per fer que la consulta sigui aigualida i amb més d’una pregunta. Fer-ho des de l’oposició és normal, fer-ho des del govern i des de una federació amb acords programàtics, només suposa deslleialtat i treballar pel fracàs. Resoldre aquestes discrepàncies, ens clarificaria l’escenari desprès de la negativa total de l’estat espanyol a fer cap tipus de consulta.
RSS Feed
