Les estratègies subordinades ho diuen tot. ER volia les eleccions al maig i va manifestar l’enuig de partit quan la justícia espanyola va obligar que és fessin el 14 de febrer. Ara tot són preses i pressions sobre JxCat per signar el pacte per governar “coalligadament”.
Els de ER són una colla de “friquis”, que creuen que són els amos de la funció, direcció inclosa. Només per recordar i, son fets, les eleccions autonòmiques convocades pels del 155 (PP,PSOE i C’s), a la proposta del MHP Carles Puigdemont per fer una candidatura de país, Junqueras en nom de ER va dir no. El resultat va ser 34 escons per JxCat i 32 per ER.
Un resultat que deixava clar que ER mai seria pal de paller de res. Òbviament, Junts i, des de la pretensió d’insistir que l’1 d’octubre i la unitat eren elements indestriables, no van trigar ni cinc minuts per pactar la mesa del Parlament, Govern i atribucions de gestió.
Els objectius politics eren clars; restituir el Govern al preu que calgués. La Presidència de la mesa del Parlament per ER i Presidència del Govern per JxCat. La generositat de Junts va quedar clara acceptant que ER tingues mes del 60% del pressupost a les seves mans més els mitjans de comunicació públics de Catalunya.
El resultat del pacte va ser que ER traís el pacte des de bon inici. La restitució del MHP Puigdemont ni és va intentar. El MHP Torra ho va tenir clar i d’aquí la seva compareixença denunciant la deslleialtat de ER i que convocava eleccions. El covid_19 les va evitar.
Conformar un nou Govern entre ER i JxCat deixant fora als il·luminats cupaires, és per se un greu error. Ahir als cupaires, que diuen ser independentistes els teníem a l’oposició d’un Govern pretesament independentista. Calia iniciar-ho tot a tres.
I ER va començar, creien que són pal del paller, i no, només tenen uns quans vots i un escó més. Reunir-se inicialment amb els il·luminats i deixar per més endavant als de Junts llençava un missatge potent, ER volia un Govern de camí ample i d’esquerres. El pacte amb JxCat, necessari, seria sobre la base ideològica d’esquerres.
Creiem que de moment JxCat ho està fen força be. El pacte de la “legislatura” i de Govern no és pot conformar com l’anterior. Qui vulgui autonomisme, gestionar les motlles i normalitzar la repressió acceptant les resolucions judicials espanyoles que ho digui. Qui vulgui una estratègia de confrontació intel·ligent amb qui et maltracta, més una acció decidida internacional que ho digui també.
Sembla que la dificultat és obvia. ER diu que prefereix al PSOE del 155 més UP al Govern abans que el PP més Vox i Ciutadans també del 155. D’aquí tot el suport al “Gobierno de España” per part de ER.
ER no vol modificar la seva posició al respecte i han fet públic que la seva estratègia a Madrid no forma part del pacte de Govern. També han dit que no pensen renunciar a cap de les competències que te el MHP de torn. Andanada directe al Consell per la República tot i saben que aquesta pretensió no existeix i que només és una fal·làcia orientada a menystenir el CxR.
És mentida no som el 52 % d’independentistes. Avui sabem que dins de ER els Nuet, Rufian, Tarda, Junqueras, són una majoria dins de ER que l’únic que volen és la III República espanyola federal. Dins dels il·luminats, també en tenen uns quants que volen el mateix.
No és un fet banal ni menor que els de ER, amb l’acceptació dels il·luminats revolucionaris d’esquerres, hagin pactat que tota l’acció de govern giri sobre temes de gestió i exclusivitzar l’acció política a una taula de diàleg que tindrà d’entrada una durada de dos anys per saber si va o no. Curiosament el “Gobierno de España” podria haver acceptat que durant els primers sis mesos els resultats confirmarien o no la nova estratègia. I ni això han sabut fer.
JxCat no pot acceptar aquesta proposta, que anul·la directament la confrontació, acceptant la repressió i el que és més important rebutjant l’acció internacional dels exiliats que és l’únic que Espanya i el seu Estat no controla.
Les estratègies estant definides, ER i CUP amb les esquerres espanyoles dient-nos que tindrem “fumata” blanca i JxCat que diu que ni amb les esquerres o dretes espanyoles ens en sortirem.
Resoldre l’entrellat és tant senzill com tornar a posar urnes, sabent, ara si, que ER i CUP volen l’impossible i JxCat implementar la República catalana guardada al calaix.
Qui digui que posar urnes no convé és un falsari. Les urnes serveixen per resoldre les propostes i les majories guanyen i les minories, si son democràtiques ho accepten.
Posar urnes i anar a votar és el millor que ens pot passar a les societats democràtiques. Fer campanya en contra només ho fan les dictadures i sobre tot els que saben que han enganyat amb les seves propostes programàtiques i no volen arriscar-se a perdre.
Si ER i CUP mantenen que la independència pot esperar i JxCat diu que quan abans millor, posem urnes i decidim d’una puta vegada.
RSS Feed
