Els mateixos que van minar la II República espanyola, monàrquics, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes, terratinents, tots ells molt espanyols, són, menys els monàrquics clar, més els franquistes, els que el dia 14 d’abril d’enguany, faran i celebraran homenatges arreu del territori espanyol per la proclamació de la República espanyola del 1931. Sempre espanyola.
Ja ho deien els de l’època; “Aquesta República tant dolça i dient-nos que tindrem la caseta i l’hortet, no pot acabar be”.
ERC va concórrer a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 havent-se constituit com partit dos mesos abans. I ERC va guanyar a Catalunya amb total claredat.
Les opcions republicanes també és van imposar a la resta del territori i Alfons XIII va fugir sense renunciar a cap de les seves prerrogatives i el 14 d’Abril, des de el balcó del Ajuntament de Barcelona, Lluis Companys proclama la II República espanyola.
Francesc Macià contrarietat, des de el balcó del Palau de la Generalitat proclama la República Catalana integrada a la Confederació de Repúbliques Ibèriques que mai hi serien.
Dos dies van trigar els ministres mandatats pel govern provisional de la República espanyola a dir-li al MHP Macià, que la República Catalana no tenia cabuda dins del futur de la nova República espanyola. Per primer cop és visualitzava que dins de ERC hi havien dues animes; La independentista patriòtica d’arrel catalanista i la de classe, d’esquerres i federalista.
Res a celebrar. Va ser la República espanyola qui va reprimir als obrers d’Astúries al 1934 amb centenars de morts. Va ser la República quan Lluis Companys, hem de suposar cansat de les relacions i incompliments amb ·el “Gobierno de la República española” que va intentar proclamar l’Estat català, això si, dins de la República espanyola, i la resposta va ser la detenció de tot el Govern de la Generalitat autonòmica, judici i empresonament per 30 anys.
La II República espanyola, malgrat propòsits per fer-la visible internacionalment, el resultat és que des de el dia que Franco va emetre els seu darrer “parte de guerra”, l’1 d’abril del 1939; “En el dia de hoy cautivo y desarmado el ejercito rojo, las tropas nacionales han conseguido sus ultimos objetivos. La guerra a terminado”.
La II República espanyola, és historia i de moment el que tenim és un nou regim, el del 1978, on els franquistes i tots els drets sobrevinguts per drets de conquesta resten intocables.
Catalunya sota una monarquia absolutista (1714), dictadura (1923 i 1936), República (1812 i 1931) o d’un pretès regim democràtic 1978, mai ha pogut decidir com a poble des de el 1714. Catalunya, ahir sota la bota castellana i, avui sota la bota espanyola.
Avui, si no fóssim un poble avergonyit i acovardit l’únic que celebraríem seria la independència de Catalunya en forma de República i, que varem proclamar el 27 d’Octubre del 2017. I si els traïdors haguessin fet costat al MHP Francesc Macià quan va proclamar l’any 1931 la República catalana, avui faria 90 anys que seriem la Suiza del Sur d’Europa.
No serem nosaltres els que celebrem dues derrotes la del 1931 i la del 2017. Nosaltres volem celebrar que hem guanyat i de moment tot i la victòria del 14 F, sembla que el mes calent a l’aigüera. Doncs queda clar, aquest 14 d’Abril res ha celebrar.
A la foto podem constatar que Macià desprès de renunciar per una soledat imposada a la Repùblica catalana, està trist, mentres que l'emisari de la Repùblica espanyola Fernando de los Rios està exultant. Una renuncia que Catalunya pagarà i molt car.
RSS Feed
