Potser molta gent de bona fe no saben que l’esport, utilitzat en temps preterits, els romans, era la droga per mantenir a la “plebe” entretinguda i apaivagada.
En temps més moderns els poderosos van descobrir, que l’esport podia tenir altres utilitats. La mes important, a la Península la va treballar Franco. La legislació espanyola franquista i ara del regim del 78, va deixar clar que la regulació esportiva era competència del Estat, així com la representació que és produís en àmbits fora del territori espanyol. Actualment exactament igual.
La llei de l’esport espanyola diu que qualsevol federat esportiu que és negues a participar representant la Nació, en aquest cas la espanyola, incorreria en falta greu i se li retiraria la tarja de federat no poden ser contractat en cap entitat esportiva. L’esport espanyol per Espanya i la seva unitat. L’afer Oleguer jugador del Barça ho va deixar clar.
La federació esportiva de futbol espanyol no només té les competències sobre la lliga, també dels arbits, de les sancions i dels efectes econòmics dels mitjans de comunicació i apostes. Cal saber que una part important de la regulació esportiva (selección nacional) està controlada per l’Estat espanyol.
Molts milions són els que surten del entrellat esportiu, mediàtic i governamental. Desprès tenim l’ús que la política i els poderosos en fan per mantenir els seus privilegis. Que el President, Javier Tebas, de la Federació a més de ser un franquista confés i cobrar més de tres milions d’euros any no és perquè si.
La Super lliga, basada en els guanys econòmics, té tres aspectes positius. El primer és que serà la millor Super lliga de futbol internacional. El segon és que la seva definició esportiva no estarà manegada per cap Estat. I el tercer és que el seu finançament serà privat i acordat entre bancs, l’espai mediàtic i els clubs que hi participin.
Nosaltres els catalans tindrem un afegit, els professionals diguin el que diguin a Espanya i si fossin convocats a la seva selecció nacional, podrien decidir sense cap tipus de xantatge, anar-ho o no.
Que triomfi l’esport i que els seus professionals, tots, visquin com els hi plagui, saben que acontentar amb un bon espectacle al respectable, sempre determinarà el seu futur.
RSS Feed
