Ja ens agradaria que el nom definitori fos el Consell de la República. Tindria connotacions al que va ser el Consell de Cent i voldria dir que ja som República i que els catalans/es decidim sobre el present i futur de Catalunya.
És una obvietat reconèixer que avui, abril del 2021, Catalunya no decideix absolutament res que abans no hagi passat pel sedàs espanyol.
El Parlament català, és el lloc on 135 diputats electes és reuneixen amb unes funcions pròpies d’una dictadura. No és pot debatre de tot i no és pot aprovar el que democràticament és pugui decidir atenent les majories i minories. Per tant és un poder on només és legisla el que el amo et permet.
De moment el Parlament de Catalunya el que si pot fer és tenir 135 diputats/es a sou complert, més la mesa, mes un munt d’assessors, de funcionaris, de Mossos per exercir el control i seguretat, més totes les derivades necessàries per les tasques administratives i les empreses privades per desenvolupar les tasques de neteja i avituallament. Cal afegir el parc mòbil i els corresponents conductors i el seu pressupost de manteniment.
El Govern de la Generalitat, com institució implantada a la segona República, desprès que entre Companys i els ministres espanyols s’obligués a Macià a renunciar a la República catalana dins de la Confederació de Repúbliques ibèriques, executa d’acord el que és legisla al Parlament.
Ja hem definit que legisla el Parlament, per tant la obvietat està servida, el Govern no executa altra cosa que la legalitat espanyola li permet.
Això si, al Govern tenim els Consellers, les seves estructures amb assessors, directors, caps de gabinet, funcionaris, pressupost, transport i conductors, Mossos i tota la parafernàlia que controla la despesa i compliment de la legalitat espanyola (interventors, secretaris). I la pregunta a fer-nos seria de que ens serveix un Govern i un Parlament que no decideix altra cosa que no sigui complir amb els desitjos del amo. Missatge inquietant si no som capaços d’explicar que la capacitat de decidir només la tenen els que son lliures.
I aquets són els fets: Qui recapta el 90% dels impostos que és generen a Catalunya, la Hisenda espanyola.
Qui decideix el repartiment del diner públic a Espanya, el Gobierno de España.
Qui decideix quines lleis progressistes valen i quines no, el Gobierno de Espanya amb el suport del Tribunal Constitucional.
Qui decideix qui reparteix els diners que venen de la UE, el Gobierno de Espanya.
Qui decideix quines carreteres i quins trens fan falta a Catalunya, el Gobierno de Espanya.
Qui pacta amb la Xina fer la connexió des de el Port de Barcelona, i encara no està fet, amb la via d’ampla europeu, el Gobierno de España.
Qui gestiona l’aeroport del Prat i ports de Catalunya, l’Estat espanyol.
Qui controla i gestiona la conca hidrogràfica de l’Ebre, l’Estat espanyol.
Qui negocia la compra i distribució de les vaccines per lluitar contra el covi_19 el Gobierno de España.
Qui controla duanes, costes i fluxos migratoris el Gobierno de España amb el seu Estat.
I si, la llista és interminable per deixar i saber amb total claredat que el Govern de la Generalitat i el Parlament avui són institucions capades. Fins i tot són tant inútils que fins i tot la Constitución española te un article, el 155, que Espanya i el seu Estat en pot prescindir d’elles quan vulguin.
I que és el que no pot controlar Espanya, el seu Estat i tot l’estol d’espanyolistes cavernaris i neo franquistes? La resposta és evident, malgrat a alguns els hi pugui molestar. Tot allò que és faci fora del que ara diuen és territori espanyol.
Curiosament han estat els exiliats instal·lats a Brussel·les els que han proposat i fet un cúmul de respostes per dir-nos que res ha acabat. El resum és el següent; Puigdemont, Comin i Puig instal·lats a Brussel·les, més la Ponsati a Escòcia, proposant un pols al Estat participant i guanyant la batalla com euro diputats. El mateix combatent les euro ordres i de moment amb victòria. Finalment i fent servint experiències d’altres països, és construeix el Consell per la República i la Assemblea de Càrrecs Electes.
A l’altra canto dels exiliats tenim per ER Marta Rovira i per les CUP Anna Gabriel. I que han fet per la causa independentista, res. Ni tant sols practicar la unitat des de l’exili que seria el mínim. Amb el MHP Puigdemont hem anat a Brussel·les, a Estrasburg i Perpinyà. Amb ER i CUP enlloc. Potser és que uns si que volen la independència i els altres volen altres coses.
Sembla que un dels esculls per investir l’Aragonès i fer Govern és el paper que ha de tenir el CxR. Sembla que la portantveu Vilalta de ER diu que el Govern no pot tenir tuteles externes. És deu referir a les que Puigdemont pot o podria exercir, perquè de les que exerceix Espanya, el seu Estat i el Gobierno de España no en diu ni una paraula.
Junts per Catalunya, atents; “no és que ER pretengui dir que els pactes només els fa amb els que van d’esquerres”. A España amb el PSOE i a Catalunya amb les CUP, és que no podeu fer Govern amb aquesta colla sinó queda clar que anem a totes des de Catalunya i des de la Unió Europea.
Cada dia ho deixen més clar. Els il·luminats cupaires vetant, els de ER dient que no volen unes tuteles i n’accepten d’altres. Els cupaires amenaçant si és modifica el seu pacte amb ER. Els de ER dient que JxCat s’ha de sumar per responsabilitat i callar. Els cupaires callant sobre al proposta de JxCat per construir una única estratègia al Congrés. I els d’ER negant que calgui anar junts a Madrid. Amb tots aquest arguments JxCat no pactar cap investidura. Tampoc permetre-la. Si ER vol investir al Pere, que negocií amb els seus socis naturals, els socialistes del 155 i els Comuns delators.
Avui i per sort les dues estratègies ja són publiques i és el moment que els catalans/es decidim, o ER amb la seva proposta republicana espanyola, o Junts per Catalunya amb la seva proposta sorgida del 1 i 27 d’octubre, confrontació intel·ligent i potenciació del CxR fins guanyar la independència. Per tant i a no ser que les coses tinguin un gir de 360 graus, ELECCIONS.
RSS Feed
