ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL CONSELL PER LA REPÚBLICA

4/4/2021

0 Comments

 
Picture

Ja ens agradaria que el nom definitori fos el Consell de la República. Tindria connotacions al que va ser el Consell de Cent i voldria dir que ja som República i que els catalans/es decidim sobre el present i futur de Catalunya.

És una obvietat reconèixer que avui, abril del 2021, Catalunya no decideix absolutament res que abans no hagi passat pel sedàs espanyol.

El Parlament català, és el lloc on 135 diputats electes és reuneixen amb unes funcions pròpies d’una dictadura. No és pot debatre de tot i no és pot aprovar el que democràticament és pugui decidir atenent les majories i minories. Per tant és un poder on només és legisla el que el amo et permet.

De moment el Parlament de Catalunya el que si pot fer és tenir 135 diputats/es a sou complert, més la mesa, mes un munt d’assessors, de funcionaris, de Mossos per exercir el control i seguretat, més totes les derivades necessàries per les tasques administratives i les empreses privades per desenvolupar les tasques de neteja i avituallament. Cal afegir el parc mòbil i els corresponents conductors i el seu pressupost de manteniment.

El Govern de la Generalitat, com institució implantada a la segona República, desprès que entre Companys i els ministres espanyols s’obligués a Macià a renunciar a la República catalana dins de la Confederació de Repúbliques ibèriques, executa d’acord el que és legisla al Parlament.

Ja hem definit que legisla el Parlament, per tant la obvietat està servida, el Govern no executa altra cosa que la legalitat espanyola li permet.

Això si, al Govern tenim els Consellers, les seves estructures amb assessors, directors, caps de gabinet, funcionaris, pressupost, transport i conductors, Mossos i tota la parafernàlia que controla la despesa i compliment de la legalitat espanyola (interventors, secretaris). I la pregunta a fer-nos seria de que ens serveix un Govern i un Parlament que no decideix altra cosa que no sigui complir amb els desitjos del amo. Missatge inquietant si no som capaços d’explicar que la capacitat de decidir només la tenen els que son lliures.

I aquets són els fets: Qui recapta el 90% dels impostos que és generen a Catalunya, la Hisenda espanyola.
Qui decideix el repartiment del diner públic a Espanya, el Gobierno de España.
Qui decideix quines lleis progressistes valen i quines no, el Gobierno de Espanya amb el suport del Tribunal Constitucional.
Qui decideix qui reparteix els diners que venen de la UE, el Gobierno de Espanya.
Qui decideix quines carreteres i quins trens fan falta a Catalunya, el Gobierno de Espanya.
Qui pacta amb la Xina fer la connexió des de el Port de Barcelona, i encara no està fet, amb la via d’ampla europeu, el Gobierno de España.
Qui gestiona l’aeroport del Prat i ports de Catalunya, l’Estat espanyol.
Qui controla i gestiona la conca hidrogràfica de l’Ebre, l’Estat espanyol.
Qui negocia la compra i distribució de les vaccines per lluitar contra el covi_19 el Gobierno de España.
Qui controla duanes, costes i fluxos migratoris el Gobierno de España amb el seu Estat.
I si, la llista és interminable per deixar i saber amb total claredat que el Govern de la Generalitat i el Parlament avui són institucions capades. Fins i tot són tant inútils que fins i tot la Constitución española te un article, el 155, que Espanya i el seu Estat en pot prescindir d’elles quan vulguin.

I que és el que no pot controlar Espanya, el seu Estat i tot l’estol d’espanyolistes cavernaris i neo franquistes? La resposta és evident, malgrat a alguns els hi pugui molestar. Tot allò que és faci fora del que ara diuen és territori espanyol.

Curiosament han estat els exiliats instal·lats a Brussel·les els que han proposat i fet un cúmul de respostes per dir-nos que res ha acabat. El resum és el següent; Puigdemont, Comin i Puig instal·lats a Brussel·les, més la Ponsati a Escòcia, proposant un pols al Estat participant i guanyant la batalla com euro diputats. El mateix combatent les euro ordres i de moment amb victòria. Finalment i fent servint experiències d’altres països, és construeix el Consell per la República i la Assemblea de Càrrecs Electes.

A l’altra canto dels exiliats tenim per ER Marta Rovira i per les CUP Anna Gabriel. I que han fet per la causa independentista, res. Ni tant sols practicar la unitat des de l’exili que seria el mínim. Amb el MHP Puigdemont hem anat a Brussel·les, a Estrasburg i Perpinyà. Amb ER i CUP enlloc. Potser és que uns si que volen la independència i els altres volen altres coses.

Sembla que un dels esculls per investir l’Aragonès i fer Govern és el paper que ha de tenir el CxR. Sembla que la portantveu Vilalta de ER diu que el Govern no pot tenir tuteles externes. És deu referir a les que Puigdemont pot o podria exercir, perquè de les que exerceix Espanya, el seu Estat i el Gobierno de España no en diu ni una paraula.
​
Junts per Catalunya, atents; “no és que ER pretengui dir que els pactes només els fa amb els que van d’esquerres”. A España amb el PSOE i a Catalunya amb les CUP, és que no podeu fer Govern amb aquesta colla sinó queda clar que anem a totes des de Catalunya i des de la Unió Europea.

Cada dia ho deixen més clar. Els il·luminats cupaires vetant, els de ER dient que no volen unes tuteles i n’accepten d’altres. Els cupaires amenaçant si és modifica el seu pacte amb ER. Els de ER dient que JxCat s’ha de sumar per responsabilitat i callar. Els cupaires callant sobre al proposta de JxCat per construir una única estratègia al Congrés. I els d’ER negant que calgui anar junts a Madrid. Amb tots aquest arguments JxCat no pactar cap investidura. Tampoc permetre-la. Si ER vol investir al Pere, que negocií amb els seus socis naturals, els socialistes del 155 i els Comuns delators.

Avui i per sort les dues estratègies ja són publiques i és el moment que els catalans/es decidim, o ER amb la seva proposta republicana espanyola, o Junts per Catalunya amb la seva proposta sorgida del 1 i 27 d’octubre, confrontació intel·ligent i potenciació del CxR fins guanyar la independència. Per tant i a no ser que les coses tinguin un gir de 360 graus, ELECCIONS.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.