El 16 d’Octubre del 2017 Jordi Sánchez, President de la ANC i, Jordi Cuixart d’Òmnium, van entrar a la presó de Soto del Real de forma preventiva per ordre de la jutgessa Lamela instructora de la Audiència nacional espanyola. No s’ho esperaven. Ells en cap cas tenien capacitats politiques de Govern ni de gestió administrativa.
El 2 de Novembre del 2017 els membres del Govern van entrar de forma preventiva a presó i fins a dia d’avui. Ells si que ho podien haver intuït. Els exiliats ho van tenir clar, i abans que la Lamela decretes presó provisional i preveien que Espanya, el seu Estat i la justícia, practiquen l’odi i la venjança, van decidir que millor en mans de la justícia europea.
Durant els anys de presó preventiva, judici i condemna, ha quedat clar, que Espanya i el seu Estat, s’han passat pel folre totes les peticions i condemnes sobre la seva actuació judicial per alliberar als dos Jordis. La seva sentencia va ser un avis a navegants. Qualsevol, amb responsabilitats de Govern o no, serà perseguit i condemnat si el seu discurs, organització i propòsit és trencar amb la unitat d’Espanya.
El judici va tenir dos aspectes que de simbòlics no en tenen res. La defensa i la llengua. Per unes mateixes acusacions advocats diferents. És constatava que la unitat ni per defensar-se. El més trist i que de fet ho deia tot va ser la renúncia a utilitzar el català.
Podien haver evitat la presó preventiva i el judici? I tant, Puigdemont va marcar el camí. Va ser traït abans i desprès del’1 d’octubre i, no acompanyant-lo al exili va reblar el clau. El més sagnant, és el paperot del Ex Vice President Junqueras i la resta de Consellers, Turull, Rull, Forn, Romeva, Bassas, més la Presidenta del Parlament Forcadell, que és van entregar a la justícia espanyola saben que els Jordis ja hi eren i que els espanyols no perdonen.
Els de ER, malgrat la seva disponibilitat i el canvi d’estratègia continuen empresonats. I sense els beneficis penitenciaris que contempla la llei. Sembla que no fan ostentació prou publica de que ho van fer molt malament, que no ho tornaran a fer i que son molt però que molt espanyols. No saben però que són catalans i als catalans reconvertits com a Roma.
Els de JxCat, mereixen ser on són. Lamentem dir-ho però qualsevol català que s’entrega a Espanya pensant que rebran justícia justa, mereixen ser on són. Ho mereixen per il·lusos. Ho mereixen per no estar al costat del MHP Carles Puigdemont. HO mereixen perquè des de la presó no poden fer cap acció ni activitat política a favor de la causa. Finalment s’ho mereixen perquè han demostrat que la seva capacitat política i analítica és tant minsa que ha produït dos fets que utilitzen els espanyols com feien els franquistes; aparentar que han tingut un judici just i legitimar la justícia espanyola.
El resultat és que entre ER i JxCat tenim normalitzat que tenim presos i exiliats. Que l’únic que se’ls va ocorre és fer del color groc un símbol de lluita. Fer mobilitzacions tant irrellevants que finalment només han servit per desmobilitzar (Tsunami, Port, La Jonquera, Via Laietana).
Avui, constatat que tenir presos no serveix per res. Que fins i tot en tenim que demanen clemència i practiquen l’amor a Espanya i als espanyols. Que seran presos i compliran la condemna fins el darrer dia. L’únic que podrien fer és una DECLARACIÓ amb els següents termes i, per evitar interpretacions inadequades:
1.- Que mai demanaran cap indult perquè en cap cas van delinquir i que l’únic que van fer és ser lleials al poble de Catalunya.
2.- Que és conjuminen per treballar per la unitat independentista i que en cap cas seran moneda de canvi.
3.- Que renuncien a qualsevol càrrec públic o partidista i que el seu silenci només serà trencat durant la defensa dels seus drets.
4.- I per si Espanya, el seu Estat i els espanyols unionistes no han entès, que mai deixaran de treballar per la Independència i per la República Catalana amb un Estat propi TOT I QUE ÉS FACI AMB SILENCI.
RSS Feed
