La persecució política, mediàtica i processal contra els Presidents Torra i Puigdemont, són una realitat que ningú pot negar. Persecució que per cert no pateixen cap dels Consellers de ERC ni tant sols el Vicepresident Aragonès.
Són dels nostres, diu en Tardà. Que s’autoanomenin d’esquerres es veu que dona patina de confiança i credibilitat. Si no és comparteix el projecte polític, és de menys o no. Amb els socialistes segur que compartir el seu projecte des de la vessant independentista és impossible. Ells per la Espanya uniformadora i nosaltres per la República catalana.
Diuen que tenim memòria de peix bullit i de tant en tant és convenient recordar, vaja fer memòria donat que els fets passats acostumen a donar pistes determinants.
LOAPA, llei d’harmonització autonòmica, cafè per tothom i desvirtuament de les nacionalitats històriques feta pel PSOE i recolzada entusiàsticament pel PSC.
GAL, terrorisme d’Estat durant l’Època de Govern del PSOE-PSC. Deien que per contrarestar el terrorisme d’ETA, però el cert és que van assassinar a ciutadans que res tenien a veure amb el terrorisme.
Al 2011, PSOE-PSC conjuntament amb el PP veten que el català sigui llengua oficial al Parlament europeu. El mateix any el Croat és oficial amb 4.154.200 habitants. El català el parlen uns 13 milions. Al 2018 el PSOE desautoritza a un eurodiputat dels seus, Javi Lopez i el Govern de Pedro Sánchez mante la negativa al català amb l’excusa que el castellà és la llengua oficial d’Espanya.
Pedro Sánchez, amb el PSOE a l’oposició, rubrica un pacte d’Estat amb el PP i Ciutadans per impedir el dret d’autodeterminació i l’aplicació del 155 destituint un Govern i Parlament legítims.
Una moció de censura recolzada pels independentistes, a canvi de res fa president al Pedro Sánchez i fins la convocatòria d’eleccions el 28 d’abril, els mateixos, han recolzat tots el Decrets del govern Sánchez. Només es demanava distensió judicial i policial. La resposta tothom la sap. El nou cap de la fiscalia eixamplant la persecució i les acusacions. L’advocacia del Estat acusació en representació del govern espanyol i s’admet als feixistes ser acusació popular.
Marlaska va dir que l’Estat estava net, però les dades recents el desmenteixen. Les clavegueres del Estat estant perfectament organitzats i lubrificats. Govern del PP implicats, dossiers apòcrifs contra politics com el Mas i Trias, construcció de relats falsos per torpedinar als adversaris politics com al Pablo Iglesias. El pitjor de tot és que ni passa res, ni ningú paga res. Igual és que la merda és tanta que afecta tant al PSOE i PP amb coneixement que entre ells s’ho tapen tot.
El relat de les mal hi fetes que els Bono, Borrell, Corcuera, Guerra, Felipe, etcètera ens han fet als catalans i Catalunya, donaria per fer una col·lecció de llibres i si comptéssim des de el 1931 fins i tot una biblioteca.
Oblidar mai, perdonar sempre, però entre perdonar i oblidar existeix l’objectiu i una vegada ponderat com l’assolim, ens caldrà tenir molt clar que els dirigents del PSOE-PSC, no seran aliats naturals pel nostre objectiu que és exercir el dret d’autodeterminació i si guanya el si amb un 50% + 1, proclamar la República catalana.
La disjuntiva no és un Govern de dretes o d’ultra dretes o un del PSOE a Espanya, són i volen el mateix com Estat, anorrear Catalunya i liquidar-nos com Nació. Per tant nosaltres que estimem les urnes i si tenim una part del electorat per ser determinants a Madrid, hauria de quedar clar que no anem a governar Espanya, ni al peix al cove, anem a dir-los que l’única negociació és; governabilitat espanyola a canvi del DRET D’AUTODETERMINACÓ. La resta autonomisme amb un Parlament i un Govern autonòmic que sempre seran una gestoria intervinguda. Ni més ni menys.
RSS Feed
