Desprès de passar-se la pilota entre el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central, els presos politics que participen a les eleccions, perquè mantenen tots els seus drets que ningú ho oblidi, finalment la JEC va autoritzar-los a fer campanya. Això si, des de la garjola i visualitzant tota una parafernàlia digna del més pur franquisme. Només mancava el crucifix.
Venjança i escarni és el seu lema. Ahir ens afusellaven, torturaven o ens obligaven anar al exili. Avui ens engarjolen, ens apliquen lleis antiterroristes, lleis mordasses i unes clavegueres, las del Estat espanyol, perfectament afinades.
Poques diferencies. Amb Franco prohibit votar i ara si, sempre que ho permeti l’Estat. Amb Franco per una Espanya en lo destino universal, amb l’Espanya monàrquica, per una Espanya i contra la diversitat nacional.
No ens cansarem de dir-ho, ni volem ser espanyols, ni volem ser administrats des de Madrid. Volem la independència de Catalunya per ser i tenir un futur millor. El que ens proposa Espanya, per Catalunya és més Espanya, i anorrear-nos com a poble, és la proposta enquistada i que lluny d’obrir finestres solidaries, les tenca.
La roja i gualda, la de Franco, i el retrat del borbó, imposat per Franco, presents a la conferencia den Jordi Sánchez, segur que haurà satisfet a tots els espanyols unionistes, d’esquerres i de dretes. Pel seu silenci els coneixerem. Ara bé, el podrit Estat espanyol potser no sap que amb aquest acte miserable de càstig i revenja, el que ha fet és mostrar-nos que l’únic camí per desfer-nos d’aquest Estat és la independència, la República catalana.
Després del 155, del judici farsa, de prohibir-nos legislar a favor dels desprotegits, d’anar contra els vots dels catalans, de engarjolar electes sense cap condemna, que des de les clavegueres del Estat treballin per destruir adversaris politics, d’una justícia espanyola polititzada que allibera als seus i tenca als que no ho són, cregui que Espanya, els espanyols que ni volen catalans ni gallecs ni bascos, proposaran una entesa de nacions, és que no coneix el centralisme decimonònic de les castes dominadores castellanes.
Mai en tindran prou fins que no aconsegueixin el seu objectiu final, una Espanya uniformada i uniformadora sota els designis d’ideòlegs franquistes i borbons. Les enteses que voldríem si algun dia hi poden ser, seran amb els demòcrates de la Península, però avui per avui, tot i que d’haver-ne segur que ni han, de demòcrates, el seu silenci davant les atrocitats del Estat espanyol corrupte, ho fa impossible i l’única via que ens deixen és la unilateral. Ni més ni menys.
RSS Feed
