Fidalgo ex secretari de CCOO amb la Cayetana del PP. Els del PSOE obrint-se a governar amb Ciutadans, criminalitzant als independentistes. L’ex ministre i ex alcalde d’Hospitalet Celestino Corbacho com militant del PSOE, ara amb Ciutadans. PSOE i Unidos Podemos practicant pleitesia al borbó. “Tot normal”. Les esquerres espanyoles ahir d’esquerres i avui de dretes i monàrquics.
Ja en són de rars els d’esquerres unionistes i espanyols. Callen davant les clavegueres del Estat, “les hemos jodido la sanidad”. Callen quan els drets fonamentals són trepitjats, i “destitueixen electes sense sentencia”. Callen quan electes sense cap sentencia se’ls impedeix exercir en nom d’una justícia polititzada. Callen quan violadors són al carrer amb sentencia ferma. Protesten quan només són els afectats per l’Estat espanyol i les seves clavegueres. Callen quan les forces repressives del Estat atonyina indiscriminadament al poble per voler votar, callen i callen i tot en nom de la unitat sagrada de l’Espanya negre. Callen els de la UGT i els de CCOO en nom de la equidistància, oblidant que temps fa, també ho van fer els alemanys.
Les esquerres històricament s’han apropiat dels qualificatius de progrés i justícia. És l’esquerra que accepta i calla que avui és persegueixi als demòcrates per voler votar, exercir el dret a decidir. És la mateixa esquerra que pretén dir-nos que no estan per la República catalana perquè serà de dretes, i al mateix temps accepten ser governats per la dreta rància i franquista. I diuen que ho fan en nom de la llei. Gran paradoxa, les esquerres eren el motor contra les injustícies, avui són els defensors dels que les fan.
L’esquerra espanyola és exactament el mateix que la dreta espanyola en termes d’Estat, i punt. Junts per defensar el seu Estat corrupte. Junts per defensar als borbons. Junts per defensar els principis territorials dels borbons i dels dictadors espanyols. Junts per fer veure que l’Estat espanyol n’és un de dret, quan els fets mostren el contrari.
Però l’esquerra catalana tampoc és queda curta. Els hi és igual si a la presó hi són de tots colors. Els hi és igual si a l’exili també. Tracten als que no van amb l’etiqueta d’esquerres com empestats. Són de dretes diuen, però curiosament són els d’esquerres els que giren cap a partits de dretes.
No entendre, i fa estona, que els temps revolucionaris de pistola han finit a Europa, si més no de moment, i que qualsevol discrepància política s’ha de resoldre votant i que els drets universals, per moltes regles de joc establertes, el que hauria d’imperar és l’esperit progressista i inconformista, diríem que molt d’esquerres si més no, no ho és.
La unitat d’esquerres si, per canviar la vida social i equilibrar drets diuen. Diuen que són els únics que volen revertir les injustícies socials. La resta, els que són senzillament poble, a tragar i callar. Si l’objectiu és estigmatitzar als que mai seran d’esquerres, i que l’única veritat la tenen ells, mai la transversalitat estarà present i sense la cohesió social ni fem país ni aprofundim amb la consciencia democràtica.
Els d’ERC no la volen la unitat transversal. Els de les CUP tampoc. L’argument fonamental és que ells són d’esquerres. Be de vegades ni entre ells l’aconsegueixen.
A dia d’avui i desprès de la crida reiterada del President Puigdemont, Laura Borràs, Sánchez, Cuevillas, Comin, Nogueras, Puig, Cotarelo, i fins i tot en Fachín per anar junts, ERC i una part de les CUP ho rebutgen. Queda clar, per assolir la independència de Catalunya, ho hi som tots, o no i tenim res a fer.
RSS Feed
