Sánchez guanya a Espanya, ERC guanya a Catalunya i la dreta espanyola de tots colors no sumen.
Sembla que molts votants avui respiren més tranquils. Vot útil per uns, vot antifeixista per altres. El resultat és que Sánchez te tres possibilitats per ser investit i per governar. En solitari pactant la investidura, cosa molt complexa si tenim en compta que els de UP volen ser part del govern, i que ERC vol una taula de negociació on el dret d’autodeterminació i sigui present. Pacte amb Ciutadans, que sumen, però és presenta com força improbable, per Andalusia, per la demanda dels militants socialistes i de moment pel que diuen Rivera i l’Arrimadas. La darrera opció, provable i no impossible és un govern de coalició PSOE, UP, ERC i els suports del PNB i JxCat. Aquesta darrera opció només té una anomalia i és que Sánchez durant la campanya, i ahir mateix celebrant el seu èxit, va deixar clar que el pacte amb els nacionalistes independentistes no està a la seva agenda.
Tot plegat no serà senzill pel Pedro Sánchez, com tampoc ho serà per UP i ERC. Ara be, si Sánchez tria pactar amb UP i ERC, i aquests defensen com ho han fet fins ara el Referèndum pactat, cosa que segur suposaria que JxCat, PNB, Bildu i Compromís podrien sumar 82 diputats a favor del Referèndum, a les hores,creiem que la investidura estaria garantida i fins i tot ens atrevim a dir que Sánchez podria governar amb pocs entrebancs.
Catalunya a ocupat la centralitat durant la campanya. Li correspon a Sánchez proposà solucions i molt ens temem que de Referèndum res de res. Pot ERC investir, recolzar a Sánchez amb una negativa a la consulta i saben que són partícips del 155, de tenir membres destacats del PSOE lligats al IBEX 35, d’una historia d’un clavegueram estatal desbocat i de ser els constructors d’un terrorisme d’Estat històric. Si ERC ho fa des de el possibilisme, des de la creença que ara si els peixos seran grossos, de que compliran els PGE, de que tindrem competències blindades, de que donar un cert suport al nou govern espanyol tindrà el premi de l’eixamplament, és podrien equivocar, sobre tot perquè a les properes eleccions, municipals i europees l’enemic ja no és un “trafachito”, l’enemic pot ser un nou govern del PSOE que continuí amb la seva màxima que és construir des de l’Estat, la seva nació “una grande y libre”, Espanya.
RSS Feed
