Aquest va ser el títol d’un post publicat a l’Agost del 2011 en aquest blog. Resumin dèiem que a Madrid no hi calia anar. L’argumentari era divers i potser poc consistent, però el temps ens ha donat la raó. Ser-hi només ens ha servit per una moció de censura, aprovar uns quants decrets del Sánchez i poca cosa més. A canvi hem rebut la repressió institucional més descarnada i inimaginable des de la dictadura.
Ara però, el context ha canviat. El bipartidisme ha finit, i el més important és que les forces perifèriques independentistes i nacionalistes poden ser determinants a l’hora de que els espanyols facin govern.
Eleccions espanyoles, municipals i europees de cop, i mentrestant uns les proposen a favor de l’Espanya constitucional amb promeses reiterades, d’altres volem transformar-les a favor de la democràcia i defensa dels drets individuals, col·lectius i de poble.
Junts per Catalunya i en el seu nom el MHP Carles Puigdemont ho deixat clar. A les espanyoles governabilitat espanyola a canvi d’exercir el dret d’autodeterminació pactat.
ERC no tant. Segons Rufian ells no tenen línees vermelles i que estan disposats a deixar que Pedro Sánchez del PSOE, (155) governi.
Els del Front República, són clars i contundents, autodeterminació i fer ingovernable Espanya fins que no acceptin el dret a decidir.
El bloc unionista, PSOE, PP, Ciutadans, Comuns podemites i Vox, malgrat la seva dispersió programàtica, l’únic que proposen amb solemnitat és aturar el procés independentista, amb amenaces variades i un 155 etern.
El bloc unionista, hem de reconèixer que els Comuns s’avenen a un Referèndum pactat amb tots els matisos, en lloc de proposar una sortida al conflicte entre els que volem la independència, més de dos milions de catalans, és dediquen i atien cada dia amb sanya la confrontació. Només podem entendre que ells no volen dialogar ni acordar altra cosa que no sigui la rendició.
Ha de quedar clar que nosaltres els independentistes no ens juguem un govern espanyol de dretes, d’ultra dreta, de centre dreta o de social demòcrates disfressats. El bloc unionista van a una per construir la seva nació espanyola. Ells són els primer que poc a poc van liquidant la seva Constitució que tant defensen. Sense Nacionalitats, sense autogovern, sense competències i ara podem dir que amb una disminució dels drets democràtics i universals.
La seva normalitat, la dels unionistes espanyols, és dir-nos que Espanya i ser espanyol és l’únic veritat i que estan disposats al que calgui per defensar-ho. A nosaltres només ens queda dir-los que també hi estem disposats, però amb una diferencia, nosaltres ho farem democràticament i pacíficament.
Nosaltres que mai hem rebutjat les urnes, aquest cop hi hem d’anar per dir-los que tenen un problema. Per dir-los que no ens rendirem. Per dir-los que millor fer-ho pacíficament i democràticament. Per dir-los que el dret de conquesta ha finit i que és trobaran un poble dempeus i que millor que ho acceptin. La negociació i l’acord és el camí, la resta el desastre.
RSS Feed
