D’entrada no diríem tant. La llibertat d’expressió que sempre s’ha de garantir, no pot incórrer en cap de les tipificacions delictives internes i externes. Sobre tot per garantir-nos la convivència i en cap cas convertir el ja de per si complexa equilibri relacional, en un infern, sobre tot en el mon globalitzat i multicultural que ara tenim.
Un cartell penjat a Lleida diu que, Iceta, Rabell, Arrimadas i Albiol, són contraris a la democràcia perquè ens neguen el dret d’Autodeterminació. I afegeix que són “enemics del poble”, i ho arrodoneix amb la frase de; “Tractem-los com a tals”.
La fiscalia espanyola, en absència de violència, repleguen a tort i dret qualsevol excusa per atemorir-nos, amenaçar-nos i condemnar-nos. Hores d’ara qui vol saber-ho, ja sap com las gasta el PP i el seu govern. Afinen les fiscalies, canvien i posen jutges, situen als seus acòlits servidors de la justícia per fer del Tribunal Constitucional l’arma de destrucció massiva. Ara i fins l’1 d’Octubre, la justícia espanyola serà una piconadora. Ells interpretaran i ells condemnaran. Nosaltres a guanyar el Referendum. Els contraris, solets quedan ven retratas. Ara és hora d’explicar-nos i eixamplar el Si, no de confrontacions inservibles.
No serem nosaltres els que qüestionem el contingut del cartell. Ara be, uns personatges contraris a la democràcia, a les urnes i al dret que tenen els pobles a Autodeterminar-se, poden ven be situar-se com enemics de la democràcia i tractar-los, quan vingui el temps de triar representants, com empestats i negats per representar des de la política a cap sector de la societat. Això si, sempre des de el màxim respecte que ens mereix qualsevol ciutadà.
RSS Feed
