Una part gens menyspreable del mon sobiranista independentista, actua i pensa des de la perspectiva identitaria, segur. Ser català amb plenitud, a Espanya i el seu Estat des de el 1714 ha estat impossible. D’altres tenen en compta l’espoli, les atencions de l’Estat i el saber que una Catalunya independent té un bon futur.
El 39 Congrés del PSOE ha resolt que Espanya és una nació monàrquica i plurinacional. Afegeixen també que la sobirania única és la dels espanyols. Acontentar als socialistes catalans, situar dubtes a l’espai independentista i neutralitzar la proposta de Unidos Podemos, sembla que n’és l’objectiu. Cap reconeixement al Dret a Decidir dels catalans.
La moció de censura fracassada numèricament, obre un nou escenari. Unidos Podemos, obviant el que ha fet el PSOE s’obra a possibilitar enteses per fer-se amb el Govern espanyol. La contradicció està servida uns volen un Referèndum acordat amb Espanya i els altres negant el dret a decidir. Conclusió algú haurà de fer renuncies.
Pedro Sánchez guanyador de les primàries, va escenificar, quan no li calia, el seu posicionament sense fissures; “Presidente Rajoy a sus ordenes para mantener la unidad de España”.
L’esquerra espanyola està dividida i només la seva entesa, mes l’ajut dels perifèrics els pot donar el control de la Moncloa. Conjuminar les posicions dels independentistes, unionistes purs i unionistes laxos, esdevé avui tant inversemblant com titànic.
Mentrestant el partit més corrupte d’Europa, d’arrel franquista i autoritari, aprofita a fons el nacionalisme espanyol del que el PSOE i UP no en poden prescindir. Catalunya vol pactar, PP i PSOE no i UP si però quan governin.
La determinació de tots els espanyols, malgrat matisos, és evident, Catalunya és d’Espanya i els únics que tenen dret a decidir són els espanyols. Només amb permís del centre els catalans podran opinar.
Ens volen regalar les oïdes amb allò que fa segles ja sabem els catalans, Catalunya és una Nació, que ha tingut Drets i Constitucions i que les hem perdudes per la violència de borbons i dictadors.
No existeixen Nacions culturals. Tampoc sotmeses. Si s’és Nació només s’ha n’és amb tot el bagatge polític, econòmic i sobre tot amb la llibertat per triar el futur. Dir-nos que som Nació, però qui decideix és Espanya, directament és tractar-nos de tarats mentals i de gent submisa als dictats d’altres.
Som al cap del carrer, els catalans volem decidir i fer-ho democràticament. Urnes i vots decideixen. Prohibir-les, perseguir-les i plantejar-les com un fet antidemocràtic, corrobora que l’Estat i els seus adlàters, avui estan lluny dels mínims estàndards democràtics.
Preparem-nos perquè els demòcrates estarem assetjats per impedir-nos votar. Només el convenciment, la insistència i la unitat transversal ens pot fer guanyadors, tot i perden el Referèndum. Si el fem, votem i s’explicita el resultat, haurem fet un pas de gegants per demostrar que a Espanya a més d’espanyols hi han catalans.
RSS Feed
