La transició va ser un pacte entre franquistes, falangistes, feixistes i uns quants representants de la societat civil mal organitzada, que mai van ser validats. Podríem fins i tot admetre la bona fe i voluntat dels que van pensar que millor una monarquia imposada, legitimar el franquisme i les seves fellonies, que continuar amb la dictadura.
Un pacte que mai va ser entre cavallers. Una lleialtat al pacte inexistent. Va ser un frau en tota regla. Catalunya però va jugar l’aposta. El temps amb tota la cruesa inimaginable ha situat a tothom don mai hem marxat. Els “Reals Decrets de Nova Planta” del sanguinari Felip V, avui encara vigents ens recorden que a Espanya els castellans han imposat el castellà, un relat històric falsejat i una centralitat a proba de bombes.
Totes les forces politiques i socials de Catalunya amb representació institucional, han treballat per la Catalunya Autonómica durant més de 30 anys incansablement, perquè ens entenguin i per un autogovern decent.
Castella i la seva extensió Espanya, està a punt de perdre una de les seves darreres colònies. Construir un Estat federal des de el 78, reconèixer singularitats identitaries, tenir capacitats politiques i econòmiques, hauria suposat una entesa lleial per aprofundir en temes com la solidaritat i la fraternitat.
Espanya, Castella, Madrid i la seva obsessió dominant els ha fet perdre el que tant han perseguit. Espanya podria ser la Suiza de la Mediterrània. Sense guanyadors ni vençuts. Una Espanya on tothom és sentis orgullós de la seva catalanitat, i de pertànyer a un Estat democràtic. Ara la Espanya dels Borbons i del Franquisme té tots els punts per reinventar-se. Els espanyols, ahir amb una bandera republicana i avui amb la franquista i borbònica, ho han volgut tot i possiblement ho perdran tot.
El pitjor de tot, a més de no haver entès res, és que l’esquerra espanyola castellana, tant internacionalista, tant a favor dels pobles, tant unitarista de fireta, tant progre, seran els màxims responsables i culpables de tot plegat.
Arribats on som, els que només volen ser espanyols, potser perquè no poden ser altra cosa, continuen sense entendre res. Va de democràcia. Pels del Si, d’independència, i negar les urnes a tot un poble mai pot ser d’esquerres, si de cas de dretes, tot i que en alguns indrets del planeta les dretes són infinitament més democràtiques que algunes esquerres d’Espanya.
Espanya i els seus valedors de reminiscències dictatorials, vist i comprovat com anat tot plegat, no és que no entenguin res, és que ni volen ho entendrien. El seu univers comença a Espanya i acaba a Espanya. Amb aquesta gent no hi tenim res a fer. Potser la independència de Catalunya els obrirà els ulls i farà que de cop ho entenguin. Sense esforç. Sense respecte pels altres. Sense estimació per la terra. Sense excel·lència en el treball i sense democràcia qualsevol poble tard o d’hora esta abocat a la seva extinció.
RSS Feed
