Tenim les rodalies fetes un fàstic. De les obres que estan aturades o per començar de carreteres per plorar. De la estació de la Sagrera un drama. Del corredor del Mediterrani ni se’l troba ni se l’espera. De complir les sentencies del TC favorables a Catalunya a dia d’avui el més calent a l’aigüera. Ni disposició addicional ni punyetes, l’aixeta dels euros continua sent l’eina de desgast que fa que retallem i facin veure que som nosaltres els culpables. Caos a l’aeroport del Prat Barcelona. Caos pels DNI i passaports. La llista amorosa és interminable.
Les dues darreres accions del govern espanyol, confirma “l’amor fraternal” que sempre ens han mostrat. La Generalitat no pot, després de 6 anys de no fer-ho, convocar 500 places de Mossos. Parlem de seguretat, de la lluita contra el terrorisme, de garantir l’Estat de dret. Convocatòria aprovada en la Llei de Pressupostos de la Generalitat. Per acabar d’adobar-ho, el govern del PP facilita a l’erzaintza la connexió amb l’Interpol i ho impedeix als Mossos. Ole tu. Mentrestant el PSOE, UP i Ciutadans practiquen la llei del silenci.
I per fi la darrera declaració del Ministre de torn, Zoido: L’Estat i el seu Govern perseguiran als voluntaris pel 1 d’Octubre amb accions penals i fan al mateix temps una crida perquè els funcionaris no hi participin. Ja ho dèiem urnes de destrucció massiva i els voluntaris els encarregats de prémer el gallet.
El quadre general per una parella normal seria la de, “nena ho hem intentat, ens hi hem esmerçat, però no hi res a fer, jo penso el que penso i tu també. Ara el que toca és civilitzadament divorciar-nos”.
Espanya mai serà un Estat plurinacional amb tot el que vol dir. Espanya mai consentirà que la llengua catalana tingui l’estatus del castellà. Espanya mai permetrà que el català sigui d’us general i obligat a Catalunya. Espanya no permetrà que els nostres esportistes decideixin on jugar i que Catalunya competeixi internacionalment. Espanya mai permetrà que Catalunya recapti tots els seus impostos i sigui ella la que decideixi el grau de solidaritat. Espanya mai cedirà el control de les duanes, ports i aeroports de Catalunya.
El PP, el PSOE, i la marca blanca del PP, Ciutadans, només treballen per una Espanya pàtria i centralista. Només cal veure les infraestructures radials. Els de Unidos Podemos practicants de la fraternalitat, l’acaben si l’acord és inexistent.
L’amor que rebem des de Espanya i el Estat és tant decebedor com contundent. L’any 2006 varem decidir que ja en tenim prou d’aquest amor. El temps on haurem de negociar actius i passius, com a qualsevol parella, és a prop.
Mentrestant el més inaudit, sorprenent i llastimós és veure com els opositors al divorci tenen unes tragaderes de traca. El Govern espanyol i els seus adlàters, volen pressionar, el nivell i les seves conseqüències els hi és igual. Fer-ho però té repercussions generals. Volem dir que no només patim els independentistes, també els que no ho són. Els contraris a que Catalunya sigui un Estat, ho són fins i tot renunciant a la defensa del que qualsevol espanyol fora de Catalunya te dret.
L’Arrimadas, que darrerament patina més que un os en un garatge, en la seva afirmació “dominical”, ens ha dit, sobre el tema Mossos i la Junta de Seguretat, que el que fa el Govern te conseqüències. Potser te raó, però la seva misèria socio política és real des de el moment que admet que els ciutadans de Catalunya indepes o no, no tenim els mateixos drets que la resta.
El silenci clamorós dels socialistes, podemites, colauites i peperos disfressats, davant l’atac persistent del PP, a tots els ciutadans de Catalunya, els inhabilita i desacredita. Que ho sàpiga tothom els independentistes els patim però el que no ho són també.
RSS Feed
