Pablo iglesias a la SER ho ha deixat clar: “Los catalanes tienen “derecho a decidir” siempre que el Referendum sea pactado”. “Sin pacto será una mobilización ciudadana sin más consecuencias”.
També ha tornar a insistir que ell és partidari del dret a decidir, però que farà el que calgui perquè Catalunya continuí dins d’Espanya i el seu Estat.
D’una tacada, Iglesias ens diu que mai exercirem el Dret d’Autodeterminació, perquè ell i només ell té la certesa de que mai serà President del Govern espanyol, abans està Pedro Sánchez i aquest ni dret a decidir ni res que si assembli. Per tant ni pacte ni drets pels catalans. Això si fer manis, protestar, indignar-nos i tragar és un dret que tenim, i segurament fins i tot tindríem el seu recolzament i aquest si total.
Si el PP, el PSOE i la crosa del PP (Ciutadans) han construït el front contra el Referèndum, els de Unidos Podemos poden trencar-lo i demostrar a l’hora la bondat de la seva proposta posant-se al costat del Govern i Parlament català. La participació no condemna a ningú, ens al contrari, mostra l’autenticitat democràtica i lleial de la seva proposta.
Donar suport i participar-hi en cap cas trenca res. El que si que fa és visualitzar que Espanya encara té possibilitats de regenerar-se. La vinculació del resultat serà en funció de la participació i de les garanties democràtiques, qüestió que només pertany al Govern de la Generalitat. El reconeixement internacional serà efectiu si ho fem be, si ho fem segons els estàndards democràtics i el resultat és clar. Un escenari de reconeixement internacional posaria a Unidos Podemos com l’únic referent democràtic a l’Estat espanyol. Res a perdre i molt a guanyar Pablo.
Espanya, el seu Estat i el Govern, ens venen a dir que les urnes són armes de destrucció massiva. Que fer un Referèndum és un cop d’Estat. Sembla que les urnes és carreguen amb una “munició mortal”. Els franquistes d’això en saben molt. Però una mica de raó tenen, les urnes les carregarem amb paperetes i per fer l’acte més democràtic que es coneix, votar. El recompte dels si, els no i els vots nuls, serà un “acte mortal de necessitat” per acabar amb la dependència, sobre tot si el Si s’imposa.
Objectivament Espanya, el seu Estat i el seu Govern, poc a poc mostra tot el seu arsenal de campanya i el que hauria de preocupar a propis i estranys és la deriva cap un Estat autoritari i sense la més mínima separació dels poders públics.
Avui i sense por a equivocar-nos diem i ven alt que l’Estat espanyol és un Estat amb tots els ets i uts franquistes. Que no hi ha separació de poders. Que la corrupció és sistèmica i estructural. Que la transició a més de ser un mite, va ser una imposició dels poders fàctics franquistes i falangistes adobat amb els que avui han practicat la indecència de les clavegueres de l’Estat i els diners públics per intentar eliminar als adversaris politics i presumptes terroristes.
Per acabar constatar que Espanya, el seu Estat i govern de torn, són una estafa democràtica que tot i avén signat innumerables acords, concerts, declaracions i lleis internacionals, els incompleixen sistemàticament. Avui és constata intentant impedir que els catalans puguin exercir el dret legítim, com diu la Declaració de Drets Universal signat per Espanya, d’Autodeterminació.
Tots els Estats de la Unió Europea, manifesten i no és posicionen sobre el Referèndum. Diuen que és un afer intern del regne d’Espanya. Aviat Europa també s’haurà de posicionar, o democràcia i urnes amb el seu resultat inclòs, o autoritarisme en estat pur, que alguns ja saben on condueix.
RSS Feed
