He començat a rellegir el llibre de Jordi Molist, “Promet-me que seràs lliure”. El 25 de setembre del 2011 li regalava al meu fill Pau.
Una historia, que segur aproximadament va passar, on els valors familiars, la recerca de nous moments i la desfeta catalana a mans dels borbons castellans, esta explicat i relatat de forma magistral.
Una novel·la on l’instin de superació rosegant esdeveniments no buscats, finalment et situen, malgrat haver perdut la guerra contra l’imperi Castella, amb allò tant català de que la lluita no ha acabat i cal continuar treballant per un futur millor.
Portem, no per tots els catalans, més de tres segles lluitant per ser lliures. Potser sense voler-ho era una promesa que ens hem passat de pares a fills durant tot aquest temps.
Som al segle XXI, tres mes des de la desfeta i encara no som lliures. Un temps d’històrics fets peninsulars i mundials, i un temps per saber que alguns catalans mai han volgut ser lliures. N’han tingut prou amb sobreviure. El de menys va ser i és, com.
Dir que mai serem lliures és molt dur. Lliures per decidir com hem de viure i sobre tot seent catalans, és la batalla que ja hem perdut. Ahir el context social econòmic i polític ens va anar a la contra. Avui el context dels mercats i el capitalisme, més els elements tecnològics moderns, tampoc ens ajuden.
La nostra llibertat sense poder decidir és el que ens dona la Espanya franquista i, el més greu, amb el vist i plau de la Unió Europea i els EE.UU.
Ho varem intentar, el poble va complir totes les expectatives i ens van atonyinar físicament i judicialment per posar urnes i exercir el dret més democràtic del mon mundial, votar. I els països Estats que diuen ser democràtics van callar o fins i tot és van posar al costat del borbó.
I si, insistim no serem lliures com voldríem els catalans. Ho serem com ho volen els espanyols, espanyolitzant-nos.
Només un lideratge polític de dimensions populars i, disposat al que faci falta ens pot fer lliures. Si l’espera és la que proposa ER, mai ho serem. I si la proposta del Consell (de) la República no si juga altra cosa que la judicialització internacional, tothom ha de saber que aquest camí no ens farà lliures. Sentencies judicials del TSJUE contra Espanya en tenim a cabassos, i que. Espanya i el seu Estat mai ha pagat cap preu.
Per acabar d’adobar-ho, tothom ha de saber que la unitat entre JxCat, ER i CUP, més la ANC i Òmnium, mai, si, mai la tindrem.
Ho hem de tenir clar, Espanya i el seu Estat formen part de la Unió Europea, de l’OTAN i de qualsevol tractat que defensi el regim del 78.
I com deia la dita; “al mon ni ha molts que defensen causes justes, però només els catalans defensem Catalunya”.
I l’únic que alguns podem dir, és que continuarem lluitant per ser lliures, saben que molts ho han fet, però ja no els tenim entre nosaltres. Aquest fet, més l’estratègia espanyolista per anorrear-nos com poble més una immigració que no controlem, ens està deixant en una situació de debilitat que de continuar, segur que mai serem lliures, pitjor, haurem perdut definitivament i, ser un poble serà historia.
RSS Feed
