Les maquinaries electorals dels partits s’han posat en marxa. Tots volen un tros del pastis. Uns per ser els millors gestors de lo públic i d’altres per motiu més espuris. Alguns, poquets i al marge de les directrius del partit pensant que poden contribuir per aconseguir la independència de Catalunya.
Els que som regidors de nova fornada, no tots clar, hem descobert que els Ajuntaments estan capats políticament i econòmicament. I no diguem administrativament saben que la legislació és espanyola i el control sobre les seves decisions, administratives, politiques o econòmiques estan tassades .i controlades pel secretari, interventor i tresorer de torn.
La importància de guanyar el màxim d’alcaldies i tenir el màxim de regidors, avui és la mateixa que teníem abans del 2011 quan és constitueix la Associació de Municipis per la Independència, amb l’objectiu que el municipalisme per la independència prengui posició amb tot el que hauria de venir. Abans l’objectiu era controlar la AMB i les Diputacions. Els Consells Comarcals eren el de menys, no disposen de pressupost social. Desprès de les darreres eleccions municipals, hem comprovat que la cosa no anava per aprofundir l’AMI, i els fets, comprovats, ens diuen que controlar Diputacions, AMB o Consells Comarcals s’ha fet per tornar al que és feia abans. Repartir diners, dir-nos que ve que gestionen i col·locar amics i saludats d’assessors.
Fracassats amb l’intent, la presó i la repressió generalitzada ha fet que ER per fi aclareix quina és la seva estratègia i objectiu, que mai ha estat la constitució d’un nou Estat en forma de República catalana. El seu objectiu és la República Federal espanyola i, controlar el màxim de les institucions a Catalunya, ara també.
Els de CDC, els de la Crida, els del PDeCAT, els de JxCat, fent el viatge per aclarir-se, i de moment sense una estratègia definida, molts voldríem que el resultat evolutiu esdevingués una força organitzada per la independència. Tot i saben que seran matxucats i vilipendiats pels de fora i per molts dins de Catalunya
Les eleccions municipals previstes com eina de gestió, no serviran per res més que per ensorrar definitivament el procés. La qual cosa faran els de ER aliats amb els del PSC-PSOE, Comuns i Podemites. Barcelona n’és un bon exemple.
El poder que dona controlar la AMB i les Diputacions és dual. Serveix per col·locar als acòlits i per distribuir diners públics que ni la Generalitat controla.
En canvi si els que volem la independència de Catalunya anéssim a les eleccions municipals amb l’objectiu de guanyar el màxim d’alcaldies per la República, denunciant que mai podrem fer la millor gestió pels nostres, donat que mentrestant duri l’espoli que patim a Catalunya el que gestionem és la misèria, segur que ho tindríem més a prop.
Podem guanyar gairebé als 947 municipis de Catalunya per la independència? Potser a tots no. Però ho podem fer si la proposta abans esmentada s’acceptés per totes les forces independentistes. Gestionar la recollida d’escombreries, l’enllumenat públic, els espais d’esbarjo, la seguretat, la mobilitat urbana, informar als veïns i veïnes dels seus drets, oferir espais culturals i esportius, està molt be saben que són propostes limitades. Els Ajuntaments ni generen ni tenen prous recursos per fer tot el que és vol. Segur que l’espoli espanyol de més de 17.000 milions d’eros cada any que pateix Catalunya i te molt a veure.
Per fer-ho possible només cal aparcat el partit i pensar que hem de guanyar per ser lliures, mai per gestionar la misèria i potser com quan les eleccions del 14 d’Abril del 1931, fer-les PLEBISCITÀRIES. I que ningú ho oblidi, ERC és constitueix dos mesos abans d’aquestes eleccions amb una fusió d’opcions republicanes, socialistes, demòcrates i sindicals. Només units ens en sortirem.