Des de la formació de JxCat, i del Consell per la República el discurs dels seus líders tenen la mateixa arrel, hem d’anar junts, hem de bastir confiances, si no anem junts no tenim res a fer. Però cada dia se’ns amaga per fer que.
Junts amb millor o pitjor resultat electoral sempre ha mostrat el seu canto més pactista amb ER i CUP i ningú ho podrà discutir. Fins i tot amb el Govern del President Aragonès on la lleialtat institucional fa aigües, els de JxCat fan veure que no passa res malgrat diguin que en prenen bona nota.
La conferencia de ER d’aquest cap de setmana, creiem, ho ha deixat ben clar. ER no modificarà ni un mil·límetre la seva estratègia. Ni amb les relacions amb l’esquerra espanyola, ni amb la taula de diàleg, ni amb tot el que te a veure amb acordar aspectes unitaris que mai hi seran amb els actuals dirigents.
I aquesta és l’estratègia de ER: Fer tot el que calgui perquè sembli que la independència de Catalunya és el seu principal objectiu. Lluitar perquè les esquerres espanyoles romanen al poder. Gestionar la Catalunya supeditada a la legalitat espanyola. I sobre tot trencar i destruir qualsevol apunt d’unitat o organització que pugues liderar l’alliberament de Catalunya.
I si, creiem que avui ningú en pot tindre dubtes. Un 97% dels assistents a la Conferencia de ER i varen donar suport. La conclusió creiem, és evident, la unitat amb la direcció actual de ER és impossible. Potser amb el partit tampoc.
JxCat té una bona patata. Sols per reprendre el final del camí. Sense una força territorial predominant. I el que és més greu, atrapats amb l’estratègia de ER. Gestió i esperar que ER l’erri, però dins d’un silenci que només serveix per desmobilitzar i desencoratjar.
I la pregunta a fer-nos davant aquest galimaties és que collons fa o vol fer el Consell de (per) la República. Teòricament JxCat hauria d ser l’avançada del Consell amb dos objectius: mostrar el que és fa al exterior el que no és pot fer al interior. I a Catalunya, mostrar-se com alternativa creïble per la independència.
Doncs no, sobre el paper JxCat vol i fa el mateix que ER i ara CUP. Volen guanyar a les eleccions municipals i, sembla per mostrar als catalans, que ve que gestionem la legalitat i misèries espanyoles n’és l’objectiu. I clar, “només veien el cofoi” que estan els veïns amb aquesta situació, segur que no cal demanar res més ni lluitar per res més.
Va filtrar-se per un diari espanyol, que a canvi dels indults s’havia d’eliminar a Puigdemont, políticament clar, Ahir i desprès de l’estança del President Aragonès a la Palma, la ministra ho va deixar ben clar: ara ja ens mirem a la cara i hem normalitzat les relacions.
Deixar a Puigdemont i al Consell inservibles passa per normalitzar les relacions de la Generalitat amb Espanya i el seu Estat i a fe de deu, que els de ER si deixen la pell, a Madrid al Congrés, al Ajuntament de Barcelona, Al Govern de la generalitat amb el silenci de JxCat, i a un Parlament cada dia més capat i sotmès a la llei espanyola.
I si l’avançada del President a Catalunya calla, l’únic que fem és contribuir-hi a la normalització de les relacions, situació que Espanya i el seu Estat utilitzaran per “matar” al President Puigdemont, deixant-lo sense arguments, sense relat i cada dia amb menys suports dins i fora de Catalunya.
Referèndum o referèndum. Diferents governs de Catalunya i partits i de forma reiterada van demanar, proposar consultar als catalans el seu futur i la resposta ja la sabem, NO, repressió i més repressió.
Des de la desfeta del 2017, i des de el cantó Puigdemont la unitat com bastir-la i perquè la volíem, ha estat la proposta per organitzar-nos i mostrar a tothom que la cosa no era partidista, era de país. I ER va dir: No a les eleccions autonòmiques, no a les europees, no a les municipals. Aquest és el fet, ER no vol que anem junts i menys que les eleccions puguin semblar plebiscitàries.
JxCat ha d’entomar el repte. ER no vol la unitat. Fem-la nosaltres des de baix. Fem la que la proposta ja iniciada de la tranversalitat tingui el seu relat.
“Junts per un futur millor. Junts per liquidar la corrupció. Junts per equilibrar els desajustos socials. Junts per poder ser un Estat, que pugui controlar els recursos i com repartir-los, la immigració i com atendre’ls, i sobre tot per una Agencia Catalana Tribularia, que recapti els nostres impostos de forma justa i transparent”.
La partida s’haurà de jugar sense la unitat partidista. JxCat ha de decidir i sense trigar, que insistir per convertir ER en aliat és una pèrdua de temps i, que la proposta no pot ser altra que la d’anar sols o amb qui vulgui sumar i, denunciar que ER no vol la unitat, però la independència de Catalunya tampoc.
I com sempre, seran els ciutadans de Catalunya els que decideixin. O amb els ER, que diuen ser d’esquerres i que normalitzen les relacions amb els nostres repressors, o amb JxCat que decididament vol implementar República si obté el vist i plau de la majoria i, que mentrestant exerciran arreu de les institucions catalanes el primer objectiu: confrontació intel·ligent i desprès gestió de les misèries que ens donen els espanyols.
Avui el silenci només afavoreix l’estratègia de ER, qui dia passa any empeny. I ells xuclant de la mamella amb tot l’estol d’endollats, fre de qualsevol apunt per ser lliures. Queda dit i que tothom hi reflexioni.
RSS Feed
