Parlem de la segona. D’unes municipals plebiscitàries i d’una proclamació on tothom tindria casa i hortet, a una guerra total contra la República catalana, dins la Federació de Repúbliques Ibèriques proclamada pel MHP Francesc Macià.
Sembla que dirigents destacats de ER, espanyola, poc a poc van mostrant les seves posicions polítiques i socials. Politiques d’esquerres espanyoles i defensa centralitzada de les mesures socials.
És legítim que els de ER vagin mostrant com seva la tricolor espanyola, però no és banal i contradictori que a l’hora diguin sense avergonyir-se que són independentistes.
Els Tarda i cia interpreten el context social com els hi rota, però qui va trair a la República catalana proclamada al 1931 per Macià van ser el Govern provisional de la República espanyola i els de Esquerra República ahir anomenada de Catalunya. Això va passar està documentat i són fets irrefutables.
Ja ni ha prou. ER mai ha estat una organització per la independència. Han utilitzat els sentiments d’esquerres i pro independència per sumar vots. Volien ser el pal de paller de les esquerres i independentistes i com fer-ho era el de menys.
Els de ER per no ser, ni tant sols són aliats lleials per treballar per la independència. És públic i notori que ER està més cofoi pactant amb els del 155, GAL i corruptes d’esquerres que amb JxCat o el Consell per la República.
Fets, dades i actituds, les darreres del miserable Rufian, evidencien que ER amb JxCat no faran altra cosa que gestionar. Li toca a JxCat explicar si amb això en te prou i si està disposada a suportat els insults, deslleialtats i la baixa estofa emprada contra Junts, més el silenci del President Aragonès.
Si fos així, que la direcció de JxCat no en tingui dubtes que a la primera revalida, les eleccions municipals, patirà per muntar candidatures i per tenir un resultat que permeti organització territorial pel que ha de venir. Sobre tot a Barcelona, AMB i Baix Llobregat.
RSS Feed
