Mai sabrem si el MHP Carles Puigdemont a més d’utilitzar la via pacifica i democràtica per aconseguir la independència, creia amb altres vies. Només ell ho pot dir.
El que si sabem pels seus escrits i fets és que la construcció per tenir les eines d’Estat adequades mai van existir. Una responsabilitat compartida dins del Junts pel Si que eren els que governaven i legislaven i les eines a can pistraus. Els de les CUP com sempre a la seva bola.
Avui els fets ens diuen que la renuncia via unilateral per ser lliures, està, i és un fet, en via morta per ER i Òmnium. Els de JxCat, CUP i ANC de moment estan desflorant la margarida.
Tants caps tants barrets i la unitat foragitada. Pitjor, "conjuntada" per fer-nos creure que ara no toca i que vindran temps millors.
A les eleccions autonòmiques del Junts pel Si ens van voler fer creure que eren plebiscitàries. Els de les CUP no van trigar ni cinc minuts per dir-nos que malgrat havíem guanyat amb escons, havíem perdut amb vots.
D’acord, no tenim unitat, assumim-ho i, cada partit polític vol triomfar, però és el moment d’aplicar l’estratègia més intel·ligent i que implicaria guanyar la partida democràticament i pacíficament sense que Espanya i el seu Estat poguessin fer res, donat el context actual.
Fem que les eleccions municipals de l’any vinent siguin plebiscitàries. Amb unitat o sense, que quedi clar qui vol la independència o no. I qui digui que no és el moment pel conflicte entre Rússia i Ucrainià només voldrà dir que el que ara tenim és una autonomia espanyola, i que ja ens va be.
Insistim, fem-ho, amb unitat o no, però que ER, JxCat, CUP o qui és presenti a les municipals expliciti que les eleccions municipals son un plebiscit i que cadascú proposi gestionar el millor que pugui per cada municipi. Que guanyi el millor. És la millor forma per saber qui vol la independència i qui podrà gestionar el futur. La resta autonomisme controlat en estat pur.
RSS Feed
