ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

L'AVI SISET

18/8/2020

0 Comments

 
Picture

“L’avi Siset em parlava de bon mati al portal”. Diu la cançó del Lluis Llach. La referència és d’una claredat inqüestionable; “L’avi cada dia al mati em parlava”. Insistència i denuncia. L’avi Siset conjumina el fet que la lluita va començar al 1714 i resta per acabar. Ho va entomar dels seus i vol traspassar-ho als que demà, potser, tindran, si no s’aturen en la lluita, l’oportunitat de desfer-se definitivament de l’estaca on estem tots lligats.

Tenim presa, deien els “hiperventilats”. Fins i tot algun cop també ho havíem dit nosaltres. Desfer més de tres segles de pertinença a un Estat per dret de conquesta, segur que no és farà amb tres dies.

Potser valorem molt poc el fet, també inqüestionable, que abans de la sentencia del TC contra l’Estatut referendat per representants i poble, a Catalunya el percentatge d’independentistes abans del 2010 en cap cas superava el 17%. Desprès de la sentencia del 2012 l’independentisme creix de forma exponencial fins situar-se al 48,2%. Guanyant totes les eleccions.

Si, ERC va obtenir un bon resultat electoral, venint del terrabastall produït pel segon tripartit i de 10 diputats passa a tenir-ne 21. Però amb aquest diputats no ni havia ni per començar. El millor que va passar és que el MHP Artur Mas que en treu 50 aconsegueix trencar amb Unió, mig liquidar CDC i situar al PD (PDeCAT) rumb cap a la independència.

Qui cregui que fer virar un vaixell vell i encarcarat a rumbs moderns i nous era una tasca senzilla s’equivoca, era una tasca de Titan. El MHP Carles Puigdemont i el seu entorn, ara i desprès de 8 anys, Catalunya te un partit, Junts, nou i netament independentista i que pot sumar per acabar el procés. El vaixell ha virat hi ha triat un nou rumb on tothom hi és cridat.

De moment, ho diuen les enquestes, totes, ni Junts, ni ERC per si sols poden acabar el procés i mantenir la confrontació repressiva que l’Estat espanyol ens ofereix permanentment a nivell intern.

A la segona Guerra Mundial (comença al 1931) , els EEUU no hi entren fins el 1941. Ho fan desprès de l’atac del Japó a la flota americana situada a Pearl Harbor. Tot i que inicialment no i eren, Anglaterra treballava secretament pel seu ajut, el que seria desprès batejat com el front “aliat”.

Molts ens varem decebre i molt que la UE l’1 d’octubre del 2017, no intervingués amb més fermesa i deixes de dir que era un conflicte intern. Anàvem, malgrat declaracions d’alguns Comissaris de la UE, molt equivocats.

Espanya i el seu Estat, no oblidar que a la Unió Europea Espanya és considerada com una Nació amb Estat, des de la seva incorporació a la UE no ha parat de rebre molts euros, d’aquells fons que en deien estructurals per anivellar territoris. Diners provinents dels impostos dels ciutadans de la UE que paguen religiosament cada any.

Algú pot creure que el rescat a la Banca espanyola amb més de 60.OOO ME va ser gratis. Deute i lleis restrictives. Reforma laboral del PP que ara el govern més progressista de la historia no tocarà i una llei mordassa per restringir drets individuals, el resultat.

La nostra confrontació legitima i democràtica amb Espanya i el seu Estat, tot i els nostres errors, ha deixat clar, desprès dels darrers èxits electorals que ni té aturador ni és reversible i molts actors de la UE saben i amb vist que la causa dels catalans és legitima i que l’estan fent des de els valors més democràtics i pacífics potser mai fets a Europa. La Unió Europea avui és la unió dels seus Estats, reformar això és farina d’un altra sac.

La confrontació judicial, des de l’exili clar, situa a la justícia espanyola a nivell tercermundista. Han rebut des de Bèlgica, des de Escòcia, des de Alemanya i des de Suiza. Euro ordres girades i retirades. Euro ordres denegades per defectes de forma. Finalment una sentencia d’un Tribunal de Bèlgica que diu que el tribunal no era el competent i que tot el que se’n deriva d’allò és nul de ple dret.

Espanya i el seu Estat han perdut una batalla de la “Guerra”, la judicial, i situa sense embuts als nostres politics exiliats com triomfadors de la causa.

No és curiós, i tindrem més noticies. Suiza a traves de la seva fiscalia, està situant al Estat i govern espanyol amb un veritable conflicte intern que està erosionant els fonaments, franquistes, del règim de 78. L’ajut de vegades arriba amb lentitud, però pot ser implacable.

Les mòmies espanyoles d’esquerres i de dretes que ho tenen clar han sortit amb tromba (Guerra, Corbacho, Martin Villa) per recolzar al Juanca. Són els que els és igual la corrupció i els crim d’Estat primer Espanya i sempre Espanya, el preu a pagar els hi és igual.

Sembla que la UE ha decidit que dels 700.000ME, ha Espanya ni toquen 140.000ME. Uns quan a fons perduts i la resta a retornar. Però també sembla que la UE vol saber on i com és pretén gastar aquets diners.

Potser els ciutadans de la UE ja en tenen prou i volen acabar amb la dita de cornuts i pagar el veure. Potser ja en tenen prou de que Espanya és vanti de ser el primer Estat de la UE amb trens d’alta velocitat. Amb el PER que no evita que Espanya sigui l’Estat amb més atur de la UE. Amb un Estat que pretén competir amb la industria militar i fabrica submarins que no suren. O construint Km. d’autopista sense cotxes que desprès rescata amb diner públic. O aeroports sense avions. O sarcòfags de gas inservibles i pagats a preu d’or. O la despesa que costa una monarquia franquista i obsoleta a més de corrupta.

Qui cregui que això poc a poc no penetra dins la comprensió dels demòcrates europeus l’erra. La Unió Europea vota i qui sigui impassible ho pagarà a les urnes hi ho saben. No cal dir-ho obertament. Existeixen formes que diuen fins i tot més. Ens cal ser pacients.

Ara be, tot el que estem guanyant, encara que per alguns sembli poc, se’n pot anar a can pistraus si la desunió que estem visualitzant al si del Parlament i del Govern és concreta amb la pèrdua de la majoria parlamentaria a les properes eleccions. Si les perdem, el discurs i relat del “Gobierno de España” serà que tot plegat era l’escalfament d’una nit d’estiu i que l’únic que han fet és aplicar la llei per molt severa que sigui.
​
Les properes eleccions, encara que no ho sembli seran determinants. És més, diríem que ens ho juguem tot per molts anys. Nosaltres apostem per Junts, que de moment són els que poc a poc han obtingut èxits i sobre tot perquè de moment no tenim cap més proposta política que sigui transversal i de País.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.