“I ens manifestàvem units, junts, sense preguntar-nos absolutament res, confiats que els nostres líders ho feien be, i amb un somriure esclatant que posava molt nerviosos als adversaris i enemics de Catalunya”.
Les eleccions autonòmiques del 21 D del 2017 van suposar que per fi és visualitzes descarnadament que entre Puigdemont i Junqueras no només no hi ha empatia personal sinó que fins i tot, les relacions poden arribar a tenir un odi malaltís ocult. El llibre publicat, M’explico del MHP Carles Puigdemont, ho deixa meridianament clar. Com sempre els de les CUP amb les disputes entre els dos gran líders, no hi entren, i si ho fan, normalment és converteixen en els tontos útils. Junts per Catalunya sorgeix de la negativa de ER i les CUP per anar junts a les eleccions convocades pel 155.
No investir al MHP Carles Puigdemont i si al Roger Torrent va ser el primer fet que deixava clar que ER no tenia cap interès en fer un Govern efectiu. Amb un d’autonòmic per col·locar i cobrar en tenien prou. La justificació era eixamplar deixant temps al temps, i sense cap confrontació amb els botxins que ja sabem com acaba. Primera deslleialtat.
El primer acord de ER amb els del 155, PSOE-psc i C’s, va ser retirar el sou dels diputats exiliats. Obeir a la justícia espanyola o al poble català que amb el seu vot deia qui mereixia ser diputat amb tot el que suposa ser-ho. Segona deslleialtat i obediència cega a la justícia espanyola en mans dels lletrats del Parlament.
ER però no en va tenir prou. El MHP Quim Torra va penjar pancartes a Palau i mai va tenir el suport dels socis de govern, ER. Només una institució administrativa, que no judicial imposava el seu criteri. Un Govern de coalició que no aconsegueix acabar amb el 155 però que una part el legitima amb el seu silenci. Dient-nos que la obediència legal està pel damunt de la consciencia, els drets i la llibertat d’expressió. Tercera deslleialtat deixant sol al MHP davant la injustícia espanyola.
Quarta deslleialtat. El grup parlamentari al Congres espanyol de ER pacta una taula de diàleg, amb el Pedro Sánchez del PSOE a canvi dels vots per la seva investidura, hi ho fa en nom del Govern de la Generalitat, sense que el MHP Quim Torra en sabes res inicialment ni el contingut desprès.
La quinta deslleialtat, és si cab la més escandalosa per haver-la aplicat amb traïdoria i sota el convenciment que desposseir al MHP Quim Torra de l’acta de diputat, els beneficiava electoralment i controlaven el calendari per convocar les eleccions.
Les petites i menudes accions deslleials dels Consellers de ER al President, quan convingui que les expliqui ell.
L’única resposta proporcionada a la deslleialtat practicada va ser quan el MHP va dir que fins aquí i que desprès d’aprovar els Pressupostos convocaria eleccions. Coneixent-lo, sabem que la pandèmia ho ha evitat.
Al 2021 s’acaba aquest mandat. De legislatura res de res, donat que qualsevol llei que superi el marc espanyol és recorreguda i sentenciada. El Parlament de Catalunya, agradi o no, de moment és part de la gestora amb recursos politics limitats i controlats. Per tant al 2021 tindrem si o si eleccions. La data també la pot decidir la justícia espanyola, que de moment és qui treu i posa diputats i presidents.
La darrera deslleialtat és de traca i mocador. Al Ple del Parlament s’aproven declaracions, mocions o el que sigui i desprès uns càrrecs de confiança i funcionaris diuen que pot i que no inscriure’s i publicar al Diari Oficial del Parlament.
Amb tota l’autoritat que té el MHP com màxima autoritat del executiu, exigeix al President del Parlament que ordeni que és publiqui sense censura l’aprovat pel Parlament i que qui s’oposi sigui rellevat. ER més els socialistes i ciutadans, s’oposen a la mesura i la publicació és fa mutilada i censurada. ER vota una cosa al Parlament i diu la contraria a la mesa del Parlament i JxCat amb el seu vice President Costa és queden sols defensant la coherència i són acusats al mateix temps de perseguir als funcionaris i de trencar la separació dels poders.
Sembla que la practica deslleial de ER als socis, als que siguin, ja forma part del seu ADN. Puigdemont ho va patir i de quina manera.
La cosa està descompensada. Moltes deslleialtats per les que fins avui ER no ha pagat preu i el MHP Qui Torra i JxCat ho han fet i amb escreix.
Hem de suposar que JxCat encaixa totes les deslleialtats que calguin per no ser els culpables d’un trencament al si del Govern i al mon independentista. Defensar la unitat transversal i ser responsables del seu trencament és complicat a l’hora d’explicar-ho. Ho entenem però no ho compartim.
Ara be, la cosa és tant simple i tant justificada com quan el Govern i Parlament decideixen prendre la via unilateral, desprès d’haver constatat que el NO a tot de l’Estat espanyol ens hi abocava. Moltes vegades hem cridat i proposat la unitat com eix de victòria i la resposta de ER i les CUP ja sabem quina ha sigut.
ER i també les CUP no han volgut mai la unitat del mon independentista. Els fets ho demostren. Junts pel Si, va ser un oasis al desert incomplert, perquè les entitats civils van pressionar de valent. Des de les eleccions imposades pel 155, la unitat s’ha esberlat i profundament.
Saben i tenint clar que la unitat de base partidista ni la tindrem ni existirà mai. Ho han decidit els que maneguen l’estructura del partit, millor demostrar que hi som, que volem i sobre tot com volem arribar a la independència. Junts ha de continuar insistint amb la unitat. Junts ja ha demostrat sobradament qui no la vol.
Trencar amb ER, està sobradament justificat. Amb els de les CUP no caldrà, ells solets fan la feina. Trencar amb ER pel calendari electoral desprès de les deslleialtats sofertes, és acceptar públicament que a JxCat s’accepten les humiliacions amb silenci i amb cristiana resignació.
ER vol guanyar les eleccions, legítim, però sembla que té altres objectius pel davant de la independència. Junts, ho té clar; per la independència de Catalunya. Estratègies confrontades i objectius diferents. Mantenir el Govern en aquestes condicions i un Parlament intervingut no te sentit.
La pandèmia del covid_19 ha justificat plenament no avançar les eleccions. Ara be i saben que el virus ens acompanyarà més enllà del 2021, no convocar-les, pot semblar un despropòsit i donar temps al Estat espanyol que ja treballa amb una nova LOAPA. President potser si que tenim presa, si més no els que ja n’estem tips de deslleialtats i de continuar rebent la repressió espanyola.
RSS Feed
