Fa temps que ho diem hi ho denunciem, l’Estat espanyol amb tot el seu conglomerat funcionarial és el quart poder i efectiu. El cinquè, els mitjans de comunicació, sense poder administratiu, que tenen el de poder d’enganyar i crear relats tant tendenciosos allunyats de la veritat i l’objectivitat, també fan possible que les injustícies és converteixin en justícia i la mentida en veritat.
El quart poder, el del Estat espanyol, ha aconseguit la quadratura del cercle. Controlen la judicatura. Controlen la Fiscalia del Estat. Controlen l’advocacia del Estat. Controlen el TC. Controlen el BOE. Controlen als Secretaris i Interventors del Ajuntaments. Controlen l’exèrcit espanyol, la guardia civil, la policia “nacional” i tos els serveis col·laterals, com la UCO, UDEF, i la “CIA” espanyola.
Ara també ha quedat clar que controlen a funcionaris del Parlament de Catalunya. Cosa que confirma la dependència de Catalunya al Estat espanyol.
Llegint el llibre construït a dues mans, pel MHP Puigdemont i Xirgu, algunes coses queden clares però d’altres inqüestionables. El MHP Carles Puigdemont, va tenir clar pocs dies desprès de la seva investidura que ell no hagués construït el Govern que li van encolomar. I poc temps desprès, que la confrontació amb l’Estat espanyol, sense arribar als extrems de l’1 d’octubre, respondria amb venjança i càstigs desfermats.
Com és podia proclamar la independència sense estructures d’Estat i sense haver curtcircuitat l’entramat funcionarial ubicat a Catalunya. La resposta està sostinguda en la lluita pel poder soterrada, fins avui, i unes deslleialtats tant abjectes que serien el motiu per fer veure el contrari del que és deia.
De la llei a la llei. De la legalitat espanyola a la catalana. Llei de transitorietat jurídica aprovada al Parlament de Catalunya el 8 de Setembre del 2017.
Una legalitat que en cap cas és podia mantenir des de les institucions administrades per funcionaris deslleials que reben ordres il·legítimes i mai és neguen a complir-les, com per exemple els Mossos que quan convé a la judicatura és policia judicial, per demostrar que l’autonomia administrativa és una fal·làcia i que qui mana és l’Estat i el tercer poder integrat sense grinyolar al Estat. Fet acceptat per la Conselleria d’interior i de justícia. El jutge de torn ordena directament al cos els seus serveis i la part política calla. És una obvietat que volen deixar clar que els Mossos són del Estat.
El quart poder, l’Estat espanyol no te diners per front a la crisi derivada del covid_19, i només te tres vies per finançar-se; la Unió Europea que sembla que ajudarà amb condicions, el mercat internacional per anar fent deute i els romanents dels Ajuntaments que ara pensa espoliar amb un acte sense precedents. La seva supervivència, la dels borbons també, depèn de que l’entramat funcionarial tingui garantida la seva supervivència, més el poder del repartiment, i això passa per defensar i mantenir la màxima franquista “todo atado y bien atado”.
ER ha confós perillosament que vol dir llibertat, igualtat i fraternitat i vol vendre’ns que amb els espanyols que controlen l’Estat ens hi podem entendre i els fets ens diuen exactament el contrari. I tant s’ha val qui governa a Espanya si les dretes o esquerres. Fets i no paraules. Desescalada judicial NO. Ajuts per la crisi derivada de la Pandèmia, pocs i tardanos. Disminució del 50 % als ajuts a les politiques de treball. Incompliments amb les inversions. Taula de diàleg ni hi és ni se l’espera. Repartiment dels ajut de la UE, des de Madrid. I anant fent.
Algú pot creure a aquestes alçades, amb el supòsit que s’arribés a bon port, i que de la “taula de diàleg”, ara tant minvada, sorgís l’acord per fer un Referèndum pactat d’autodeterminació, s’acabaria fent. Seria d’il·lusos creure i pensar que el borbó amb el seu exercit, l’Estat i l’espanyolada franquista unionista ho acceptarien.
Espanya té un Estat reconegut internacionalment i això els dona un poder extra. Catalunya només pot algun dia a ser independent laminant, confrontant-se i demostrant la baixa qualitat democràtica de les seves institucions que dia a dia demostren que són els que veritablement tenen el poder de la legalitat.
Al Estat sal pot guanyar. Estem convençuts de que si. Només ens cal unitat i la desobediència adequada deixant clar que a Catalunya ni tenim virreis, ni governadors, ni secretaris ni interventors estatals. El mon ens mira però amb declaracions politiques poc o gens efectives no ni ha prou. Avui ha de quedar clar qui mana al Parlament i en cap cas és l’Estat espanyol.
RSS Feed
